-Vell Professor, d'aquesta visita a la ciutat d'Alcúdia, a més de les seves murades, ens han cridat molt l'atenció diversos escuts que ornamenten portals, la majoria renaixentistes i, especialment aquest de la porta de Mallorca o de Sant Sebastià. Ja ens hem informat i és l'escut d'Alcúdia, que mostra una murada i l'àguila bicèfala.
-Mirau per on, ara fa exactament 500 anys de la concessió d'aquest escut.
-Què vol dir?... idò sí que hem encertat amb el tema!
-Ja ho crec, ara fa cinc-cents anys de la concessió del títol de Ciutat Fidelíssima a Alcúdia. Ja sabeu que tot aquest ‘patracol' té l'origen en la Germania, la revolta popular que transcorregué entre el 7 de febrer de 1521 i el 7 de març de 1523. Resulta que durant aquesta revolució, la vila d'Alcúdia fou l'única població de Mallorca que es mantingué fidel al poder establert, representat per l'emperador Carles V; com era una població murallada, s'hi refugiaren molts de nobles mallorquins i resistí el setge dels agermanats en distintes ocasions; per això, una vegada derrotada la Germania, Alcúdia rebé, distincions, privilegis i el títol de Ciutat Fidelíssima.
Podeu llegir el que diu la historiadora alcudienca Francesca Serra, amiga i col·laboradora, al programa de festes d'Alcúdia d'enguany: Les primeres distincions es donaven el juliol de 1523, 4 mesos després d'acabada la revolta. A Valladolid, el dia 17 de juliol es concedia als jurats d'Alcúdia poder vestir gramalles (peça de roba talar, color púrpura, com els jurats de la Ciutat i del Regne de Mallorca); podien esculpir les armes reials damunt les portes de la vila, i, a més, el batle d'Alcúdia podria portar la vara per tot el Regne de Mallorca. L'endemà, el 18 de juliol, Carles V atorgava a Alcúdia el títol de ciutat i establia que l'elecció de síndics de la Part Forana s'hauria d'efectuar a Alcúdia, a la vegada que confirmava els privilegis més antics. Aquell mateix any, el 26 d'octubre, des de la ciutat de Pamplona, l'emperador conferia el títol de Fidelíssima a la ciutat d'Alcúdia i als seus habitants, els quals havien de gaudir dels mateixos privilegis que els ciutadans de la Ciutat de Mallorca. A les concessions abans esmentades, els habitants d'Alcúdia serien beneficiats amb un nou privilegi: la franquesa de tots els drets, atorgat a Toledo el 14 d'octubre de 1525. Aquest privilegi, que implicava l'exoneració de pagar drets en les transaccions comercials, amb determinades puntualitzacions, marcà les relacions entre la Universitat del Regne de Mallorca i la Universitat local d'Alcúdia.
-Interessant, professor. Sí, segur que això despertà l'enveja de Palma i també de bona part dels pobles de Mallorca. Vaja un privilegi més simbòlic, el de poder esculpir les armes reials damunt les portes de la murada de la nova ciutat fidelíssima.
-Efectivament; vaig tenir l'oportunitat de formar part de l'equip que redactà el llibre titulat «Els escuts d'Alcúdia»; en aquell moment dèiem, de l'escut de la porta de Mallorca on ara ens trobam: «Quan l'emperador Carles concedí el títol de ciutat fidelíssima a Alcúdia, li concedí el privilegi de col·locar el seu emblema (l'àguila bicèfala dels Àustria i la corona imperial) al sobreportal de les portes de la murada. Alcúdia a partir d'aquell moment refà el seu escut, que passa a esser una porta de murada amb dues torres merletades i a damunt les armes de l'emperador Carles. Segons reial privilegi de 17 juliol 1523. «quod supra portalia ville predicte possitis et valeatis in lapide sculpi vel alias quomodocumque volueritis depingi facera arma nostra regia». Com anau, de llatí? Bé, vos diré que això vol dir: «que damunt dels portals de l'esmentada vila (encara no era ciutat!) pogueu tenir les nostres armes reials tallades en pedra o de qualsevol altra manera com volgueu que siguin representades». L'Arxiduc Lluís Salvador descriví aquest escut: «Per damunt del portal a la part de dedins campeja l'escut d'armes d'Alcúdia; cap a defora el portal està decorat amb l'escut imperial, entorn del qual hi ha una inscripció il·legible esborrada per l'acció del temps».
-O sigui, professor, que a més de posar l'escut imperial de Carles V, també es va canviar l'escut de l'antiga vila i es va fer un de nou que incloïa elements o armes de l'escut imperial.
-Sí, així és! El privilegi d'esculpir les armes reials -i imperials en aquell moment- damunt les portes de la nova ciutat va suposar, de fet, el canvi o adaptació de l'escut primitiu. L'emblema de la vila d'Alcúdia representava una torre sobre les ones de la mar; aleshores s'hi afegirien diversos elements de les armes reials, especialment l'àguila bicèfala dels Àustria o Habsburg i la corona imperial i, a vegades, uns ‘tenants' o suports heràldics en forma de grius, uns éssers mitològics, mig àguila i mig lleó
-Professor, a la majoria dels que assistim a aquest itinerari històric i patrimonial per Alcúdia, ens interessaria saber d'on prové aquesta àguila de dos caps
-Uff... L'origen i l'explicació de l'àguila de dos caps ha fet córrer molta tinta! Amb l'ajuda de diversos heraldistes, especialment de Manuel Monreal Casamayor, vos puc dir que l'àguila bicèfala és figura quimèrica, que no monstruosa, de l'Heràldica, coneguda també com a àguila doble o imperial, encara que els heraldistes moderns prefereixen anomenar-la bicèfala, nom grec. Hi ha antecedents d'àguiles de dos caps en pobles de l'Àsia Menor, com els hitites, que ja la lluïen fa devers 4.000 anys. En època romana, l'àguila d'un sol cap fou utilitzada com a símbol d'identitat de l'Imperi Romà, mentre que la de dos caps fou la usada per l'Imperi d'Orient o Bizantí.
-Ah sí? De manera que l'Imperi Romà tenia com a emblema l'àguila d'un sol cap i, en canvi, l'Imperi Bizantí tenia una àguila de dos caps... Ja sé de què va això, professor: podem dir que l'imperi Bizantí reivindicava la recuperació del vell Imperi Romà.
-Podria ser molt bé així... t'has guanyat una bona nota! Efectivament, els bizantins simbolitzarien amb aquest animal de dos caps la integració de les dues herències, la d'Orient i la d'Occident, com a successors de l'Imperi Romà. Tanmateix, no fou fins a l'emperador Segismund (1387-1437) quan es consolidà l'ús de la imperial bicèfala com a emblema heràldic del Sacre Imperi Romanogermànic. Ja sabeu que Carles d'Habsburg accedí al tron Imperial, poc després de la mort del seu senyor avi, Maximilià I, l'any 1519. Resulta que amb el jove emperador, que era també rei de la nova monarquia hispànica, des de feia tres anys, s'instaurà l'àguila bicèfala en les armes reials d'Espanya; a partir d'aquest moment, hi hagué determinades viles i ciutats dels dominis hispànics que, per privilegi especial, adoptaren l'àguila bicèfala. Ah... i també la pogueren exhibir certs llinatges, com els Despuig mallorquins. És difícil de creure, però aquest animal tan estrany, amb dos colls i dos caps, no era agradable a tothom: resulta que es varen haver de donar explicacions per allunyar la por derivada del seu caràcter suposadament «monstruós». Però, a Alcúdia, no en va fer gens, de por, ja que l'Àguila Imperial, en general, concedida pels emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, simbolitzava sempre les llibertats de l'Imperi, de les quals es beneficiaven les viles, ciutats, famílies i individus guardonats amb tal emblema. A Alcúdia, l'aparició de la bicèfala suposa la conversió de la vila en ciutat privilegiada (des del 18 de juliol de 1523) i, a més, fidelíssima (des del 26 d'octubre de 1523).
-Aclarit, professor! Però m'han dit que també hi ha interpretacions esotèriques sobre l'àguila de dos caps.
-Sí, ja vos he dit que s'ha escrit molt, sobre el tema. Ara no vaig d'esoterismes; només vos diré que certa interpretació simbòlica de l'àguila bicèfala indica que un dels caps mira envers l'infinit del passat, i l'altre cap a l'infinit del futur. Vaja... s'ha fet molt tard! Haurem de deixar per a un altre dia el tema dels privilegis i dels nomenaments d'Alcúdia com a Ciutat Fidelíssima.