Anonimat a xarxes i inèrcies ideològiques

L’altre dia, el president espanyol Pedro Sánchez va dir que proposaria a la Unió Europea d’acabar amb l’anonimat a les xarxes socials. És una proposta inquietant, més enllà que tots puguem estar d’acord que rebre insults, faltes de respecte i menyspreus dels covards que sovint s’escuden en l’anonimat és o pot ser una font de malestar. Tenint en compte que ara mateix hi ha mecanismes suficients per saber qui s’amaga darrera de cada compte anònim de Twitter (X) o de Facebook o de la xarxa que sigui, ja es veu que la proposta de Sánchez no té tant la intenció de sanejar la conversa pública com de coartar-la o tenallar-la. A la pràctica, és una mesura que, d’aprovar-se, reforçaria encara més el poder estatal –¿els usuaris normals de les xarxes no podrien per llei recórrer a l’anonimat però molts agents estatals sí que poden funcionar diàriament en l’opacitat més absoluta?– i deixaria els ciutadans en una posició de desvaliment i d’indefensió. Només els agraden l’anonimat, la impunitat i l’opacitat dels estats, als dirigents que ens governen. Fa por. Com sempre, la llibertat individual dels ciutadans i la supervivència nacional i col·lectiva de les cultures minoritzades és amenaçada per la doble pinça formada pels grans poders econòmics i els estats més poderosos. Hi pensava després de llegir la notícia amb la proposta perillosa de Sánchez: un dels grans problemes del mallorquinisme d’esquerres és, precisament, que sublima tant tot allò públic i estatal que no veu que no sempre és bo ni positiu i que encara menys no sempre ens va a favor, al contrari, que molt sovint ens va en contra com a individus i com a membres d’una nació oprimida. És un dels molts inconvenients de ser part d’una cultura minoritzada i una nació oprimida: que no s’hi val aplicar les plantilles ideològiques sense adaptar-les al propi context i les pròpies circumstàncies. També val per als mallorquinistes o catalanistes de dretes o liberals, que no veuen que aplicar sense matisos la plantilla de la desregulació econòmica total és perjudicial, no només per a molts ciutadans, sinó també per al seu país, el que tant diuen defensar. És una lliçó elemental que ben pocs tenen assumida: si ets mallorquinista-catalanista-valencianista, no pots ser d’esquerres ni de dretes amb el pilot automàtic posat, és a dir, amb la comoditat, la inèrcia i la facilitat ideològiques com són de dretes i d’esquerres els ciutadans dels països normals i consolidats.