Quan arribes al ponent de la vida és quan te n’adones que comences a aprendre alguna cosa amb una certa profunditat. La saviesa i la senectut s’han fet companyia al llarg de la història i vull creure que aquesta connexió persisteix ben viva en el present. El dimoni sap més per vell que per dimoni. Quan hom sap que és a punt de tocar a la porta de la retirada definitiva i entrar en l’estadi jubilar és inevitable començar a fer balanç. En comptes d’una vida èpica, carregada de distincions i de reconeixements, allò més normal es trobar-se amb una vida feta de rutina i de resultats de volada baixa. En el balanç final hi apareix una vida terrenal construïda sobre fracassos, pors i tantes notes que no mereixen ni tan sols esser recordades. La cara més obscura de la vida mai no ens abandona i ens acompanya fins al final, i en alguns casos pot acabar jugant un paper que no desitjaríem ni pel pitjor dels nostres enemics.
Servidor observa amb certa atenció les actituds, els gestos i les paraules dels majors i de fet aquest estiu he fet una opció pels llibres de memòries i de biografies. M’interessa la història dels humans. El coneixement dels altres m’ajuda a créixer i a mirar amb optimisme el futur. Potser m’estic adonant tard que massa gent viu turmentada per aquella negativitat que fa el niu en el propi interior, en el seu estómac i en el seu cor. M’interessa la història d’aquells que han passat per la vida etiquetats i incompresos perquè no acabaven d’encaixar exactament en els calaixos que la seva generació havia preparat per classificar les dones i els homes dels seus temps. En alguns casos gent massa normal com per merèixer formar part de l’Olimp destinat a les persones divinitzades. Altres, individus massa atrevits que no tingueren por de remar contracorrent.
He llegit històries de fracassos personals, trajectòries d’individus maltractats per la vida i que potser també dubtaren sobre la condició humana i el seu futur. Però allò que m’ha tombat d’esquena i m’ha deixat positivament perplex ha estat la carta sobre la rellevància de la literatura i la lectura, que el papa Bergoglio ha publicat aquest estiu, concretament el 17 de juliol de 2024. Llegir, segons Francesc, ens concedeix l’oportunitat de desaccelerar, de rompre un ritme que potser no porta exactament al futur, perquè tot ho volem deixar fet en el present. Bona part de les grans coses que han deixat petjada a la història han estat resultat de la rutina, del treball incansable i minúscul del dia a dia, del sacrifici, de la soledat i de la capacitat de gestionar les lluites interiors dels protagonistes mateixos.