Si sabés xinès me miraria aquesta eina que s'ha empescat l'Acadèmia xinesa del ciberespai per vessar als cervells dels ciutadans i als ordinadors el pensament del seu líder, Xi Jinping. Se'n vanten que combina set bases de dades, sis sobre tecnologia i una sobre ‘El pensament de Xi Jinping sobre el socialisme amb característiques xineses per a la nova era', la doctrina incorporada a la Constitució (xinesa) el 2018; no deu ser gaire complicada (res que es pretengui accessible a tothom ho pot ser...) i els missatges que produeix no aniran més enllà dels argumentaris diaris dels partits polítics d'arreu: el nostre líder ('estimat', en el cas xinès) és un gran treballador i té la solució per als vostres problemes, sense el nostre líder anam al desastre, el nostre líder és exemplar i els seus adversaris són uns borinos i/o uns corruptes, i així. El xatbot, tot d'una conegut com XatXiPT, això sí, malgrat estar entrenat amb 100 milions de dades d'alta qualitat i 86.314 documents de l'estimat líder, surt més barat que les agències que dessagnen els partits, i pagaria fer-ne una versió que a partir del seus motors sobre ‘El pensament de Xi Jinping sobre el socialisme amb característiques xineses per a la nova era' permetés als líders occidentals fer discursos sobre els temes habituals: ningú no notaria la diferència i ens estalviaríem una fortuna.
Més perill té el sistema d'intel·ligència artificial, també desenvolupat a la Xina, a un institut d'IA de Hefei, província d'Anhui, que mesura la lleialtat al Partit Comunista. Aprofitant macrodades, aprenentatge automàtic i reconeixement facial (i establint les bases del que ja s'ha descrit com una dictadura digital draconiana), en fan promoció perquè «llegeix la ment» dels ciutadans i «servirà per reforçar la lleialtat dels membres del partit als òrgans de govern». Segons Hung Ching-fu, professor a la Universitat Cheng Kung, a Taiwan, el Partit Comunista Xinès està utilitzant «tecnologia avançada per consolidar el seu domini de l'estat i del partit entre la població», i pretén solucionar (...) «el dilema del dictador», la tradicional (i perillosa) desconnexió entre els dictadors i el poble. Tanta sort que tot això només passa en les dictadures.