Hi ha temes que són tan tabú que només d'esmentar-los, de referir-t'hi, de voler abordar-los o de dir que són temes reals i que afecten la vida de cada dia de la gent, ja t'exposes a ser acusat dels pitjors crims. És el que passa amb el tema de la demografia i les esquerres, per exemple. Algú diu que tenir en compte la qüestió demogràfica és imprescindible per entendre Mallorca o el territori que sigui i, tot d'una, bota una legió de fanàtics cridant «oh, és d'extrema dreta, és d'extrema dreta!». I no: la qüestió demogràfica ho interfereix tot i té impacte en tot: l'economia, la cultura i la llengua, el medi ambient...
En tot. I, per tant, se n'ha de parlar. Per ser conscient de l'abast descomunal de l'impacte provocat pels canvis demogràfics, i per entendre per tant que no són una fantasia perversa, basta mirar Eivissa, que amb els canvis demogràfics descontrolats i demencials que ha patit en només mig segle ha deixat de ser Eivissa i ara és Ibiza. Que la demografia, els desplaçaments migratoris forçats o dirigits, han estat, tot al llarg de la història, una eina molt usada i sovint brutalment efectiva des del punt de vista políticonacional, cultural i identitari, és tan evident que fa cosa d'haver-ho de repetir. També hi ha el fet cínicament paradoxal que molts esquerranosos de pilot automàtic que criminalitzen parlar de la qüestió demogràfica en termes nacionals, després es passen tot el dia plorant per la gentrificació de les ciutats, quan la gentrificació és una substitució demogràfica a nivell de barri. Hi ha una cosa, en relació a tot això, que s'ha d'aclarir.
I és que l'impacte dels canvis demogràfics en la realitat -en termes lingüísticoculturals, econòmics, mediambientals, de cohesió social- no és una paranoia de l'extrema dreta sinó una veritat objectiva. Ara bé, a partir d'aquesta veritat objectiva hi ha molts posicionaments ètics, polítics i ideològics possibles, des del racisme criminalitzador i incendiari de l'extrema dreta fins al progressisme integrador i pluralista que incorpora els nouvinguts a tots els nivells, des del socioeconòmic fins al lingüístic i cultural. El problema de certes persones és que, impotents perquè no poden canviar la realitat, la neguen o n'agafen només aquells aspectes que els permeten reforçar la seva identitat ideològica. És humanament comprensible, però políticament lamentable.