És trist passejar per segons quins carrers de Palma i veure al teu voltant parets pintades per gent incívica que no ajuda en res a millorar la seva ciutat; tot al contrari, el seu suposat art urbà no és més que una brutícia i degradació de l’estètica. Són joves l’únic objectiu dels quals és destacar i creure’s importants i ho fan embrutant les parets de dibuixos que no tenen cap valor i encara que ho tinguessin, no són les parets de les nostres cases el lloc indicat per demostrar el seu suposat art, que més que art és desconsideració cap als altres ciutadans. Sortosament, de tant en tant, agafen a qualcun d’aquests fracassats artistes, que es creuen que qualcú mira els seus dibuixos i els alliçonen i instrueixen amb una bona multa.
L’altre greu problema són els patinets elèctrics. És un mitjà ideal per desplaçar-se per Ciutat, ningú no ho dubta, però mal emprats posen en perill la seguretat física de la resta de ciutadans que van a peu. És un bon invent, però aquí hi ha falta de consideració, de respecte i d’educació cap a la resta per part de molts d’usuaris d’aquest nou vehicle.
I els cantons, fanals i voravies ennegrits pel pixum dels cans? Caminam per damunt el pixat, segur ple de gèrmens que ens poden perjudicar; no tenen cura que orinin vora els grans arbres o en llocs adequats. Ni les persones ni els cans estam autoritzats per fer les nostres necessitats al carrer, per què doncs molts de propietaris de cans es creuen amb el dret que el seu ca sí ho pot fer?
I les bosses de fems que els ciutadans deixen fora dels contenidors i fora de l’horari estipulat? I el renou de la gent i la música que a alguns barris és insuportable i no deixa dormir a l’estiu? I els okupes, que empren la violència i l’amenaça per apropiar-se de la casa dels altres ciutadans que s’han passat anys de feina i esforç per aconseguir-la? I que me’n direu del continu barallar-se dels polítics? No es posen d’acord en res, el que fa més difícils les solucions. Ens donen un mal exemple que no afavoreix en res la cohesió social. Si no es posen les mesures adients i es posa ordre, serà una societat que no va enlloc i amb un futur complicat.
No em demaneu la solució, jo només som un observador. L’Illa de la Calma ja només és un record idíl·lic.