El Ministeri per a la Transició Ecològica ha tret a exposició pública un Projecte de Reial Decret per el qual es regula la generació elèctrica en instal·lacions ubicades a la mar. Bàsicament, el Reial Decret que regularà l'eòlica marina a l'Estat. És una passa més per a desenvolupar instal·lacions eòliques a la mar. Espanya s'ha fixat un horitzó ambiciós de disposar entre 1 i 3 GW d'aquesta tecnologia el 2030.
Per assolir aquest objectiu, s'han delimitat diverses zones arreu de la costa espanyola, essent Galicia, Catalunya (al golf de Roses), Balears (al nord de Menorca) i Canàries les zones on més potencial i viabilitat de projectes d'eòlica marina flotant hi ha. L'eòlica marina té diversos avantatges, tant energètics, com ambientals i socials. A nivell energètic té un recurs més sostingut i durant més hores, prop del triple de la fotovoltaica. A nivell ambiental, al no anar fixada al llit marí, crea una reserva marina ja que no s'hi poden dur a terme altres activitats a la zona delimitada. L'impacte terrestre és el del soterrament d'una línia d'evacuació fins a una subestació o com a molt una subestació més. A més, a nivell social, la construcció i la fase de manteniment durà aparellada una nova revolució industrial prop de les zones on es desenvolupi, ja que és una tecnologia que requereix molta més cura que les terrestres, el que es tradueix en nous llocs de treball i possibilitats de nous nínxols de mercat. Tot i això, no està exempta de problemes. A l'hora de la instal·lació del cablejat submarí, l'impacte existeix, tot i que es pot repoblar tal i com s'ha vist amb les obres de Red Eléctrica als enllaços de Mallorca - Menorca i Eivissa - Formentera darrerament. L'impacte visual a l'horitzó és un dels altres impactes que algunes persones poden trobar negatiu.
Amb tot això sobre la taula, Balears particularment i Espanya en general ha de decidir si vol passar a la propera pantalla de la descarbonització i del progrés amb una nova tecnologia de la que només hi ha 120MW en funcionament al món ara mateix. I dic ha de decidir, per que són els territoris, la seva gent, qui ha de decidir el model que vol per al futur. Hi ha un principi on hi ha bastant consens que és que necessitem renovables. I les necessitem per frenar l'emergència climàtica que vivim, un altre principi amb consens. És per això que les empreses han de seguir treballant en la llicència social, amb aconseguir que la ciutadania dels territoris on s'implanten renovables, vulgui tenir-les. Per això cal molta formació, cal que les empreses plantegin els seus projectes d'una forma clara i de cara, no tan sols amb una exposició pública al BOIB. Cal que les empreses escoltin i modifiquin alguns paràmetres dels seus projectes, perquè la ciutadania es senti escoltada. Cal que es plantegin fórmules com la que es planteja a la Llei de Canvi Climàtic on les instal·lacions renovables de més de 5MW de potència han de oferir participació ciutadana local a la inversió del projecte per que part dels beneficis quedin a la gent de la comunitat. I tot això encara és més important a projectes tan sensibles com els d'eòlica marina.
Les renovables estan portant reducció d'emissions d'efecte hivernacle, creixement econòmic, nous llocs de feina estables i de qualitat. Però han de portar pau social i consens, hem de ser conscients que les necessitem i les empreses conscients que necessiten a la gent que les recolzi.
Balears ho està apostant pràcticament tot al sol, però malauradament amb el sol no bastarà per descarbonitzar la nostra comunitat. Necessitem vent i necessitem emmagatzematge. Si bufem tots en la mateixa direcció ens mourem cap al futur.