Pot ser que la França de les Llums torni a il·luminar Europa? La millor notícia seria que la Il·lustració arribàs arreu, però mentrestant fem-nos ressò del que ens proposa el veí, sobretot com a pregunta. El govern francès s'ha proposat limitar al màxim l'educació fora de l'escola, que ells en diuen ‘école à la maison', clavat a ‘homeschooling' i més amable que desescolarització. Macron anuncià el 2020 l'augment de restriccions a aquesta possibilitat, permesa en quatre casos (la salut de l'infant, la pràctica intensiva esportiva o artística, el sensellarisme familiar i «una situació de l'infant motivadora del projecte educatiu») i amb el sol requisit d'una simple comunicació a cada ajuntament. Ara caldrà que nins i joves que vulguin educar-se a part de l'escola n'obtinguin una autorització escolar que es preveu arbitrària per la nebulositat de la llei, i això ha impulsat els defensors de l'escola a casa a exigir la concreció d'aquesta quarta via per formar-se fora dels centres. Mentre, el govern repeteix: cal evitar l'abandonament i/o l'adoctrinament religiós que algunes famílies practiquen emparant-se en la llibertat d'educació, i això no és negociable.
El Ministeri (francès) d'Educació Nacional detectà el curs 2016-17 que només un 1,5 % dels 30.139 infants escolaritzats a casa «havia fet aquesta elecció per motius religiosos» (i fins i tot detallava que cap ni un ho feia per motivacions ideològiques «separatistes»...!). Des d'aquell curs les peticions per educar el fills a casa s'han més que doblat, malgrat que també s'afegí el requisit que els pares tinguessin com a mínim el batxillerat, i el 90 % s'han anat aprovant sense trava. Cal dir que l'administració ha de contestar tant les peticions de progenitors que opten per l'educació a casa per motius assenyats, com ara el desig d'aprenentatges no convencionals, com les inspirades per disbarats irracionals i/o conspiranoics: el simple desig d'estar en contacte amb la natura, no deixar sol el moix que li és tan amic al nin o la nina o fugir d'un medi hostil perquè «França és dirigida per banquers nord-americans». De moment, quedem-nos amb la pregunta, que és allò que hauria de despertar tota educació.