L'obsessió per la llengua

Viuen obsessionats per la llengua, tot ho traslladen sempre al camp de la llengua, en totes les qüestions que tracten hi han de ficar amb calçador d'una manera o d'una altra el tema de la llengua, i fins i tot n'hi ha que s'han muntat tota una carrera professional o pública no fent res més que parlar de llengua, i parlant-ne sense matisos, unívocament, sense cap tipus de coneixement científic, només amb ganes d'embolicar la troca i recorrent a tota classe de maximalismes tronats, delirants, espantosos. Qui són aquests obsessos de la llengua? Els castellanoparlants que no toleren que, a l'estat espanyol, hi existeixin altres llengües que no siguin la castellana, i encara menys que aquestes altres llengües aspirin al que tenen tot el dret a aspirar: la plenitud de la normalitat en els seus territoris històrics. L'obsessió de l'espanyolitat per imposar a tot arreu i a tothom la llengua castellana, usant tots els mecanismes al seu abast, és una constant: el castellà s'ha imposat i s'imposa per la via política, per la vida legislativa i judicial, per la via militar i/o policial, per la via mediàtica, per la via educativa, per la via de l'enginyeria econòmica i sociodemogràfica... Ja des de la tan sovint celebrada Constitució del 78, queda clar que a l'estat espanyol hi ha, per raons de llengua, ciutadans de primera i de segona. Vull dir que la Constitució és la cosa més supremacista que hi ha a l'estat espanyol, perquè fa del coneixement del castellà un deure –reforçat per terra, mar i aire diàriament– i fa del coneixement del català, del basc i del gallec només un simple dret –violat per terra, mar i aire diàriament. El BOE va publicar 192 normes discriminatòries pel català durant el 2023. L'obsessió lingüística del supremacisme castellanista –un monstre de mil caps, des de l'àrbitra guàrdia civil que expulsa un entrenador perquè no li parla en català fins a les polítiques exterminadores de PP i Vox, entre tants altres– obliga als mallorquins que no volem deixar de ser-ho –la mallorquinitat té com a element troncal la llengua– a dedicar-nos també intensament a la llengua. En aquest sentit, l'única candidatura que es presenta per presidir l'Obra Cultural Balear, encapçalada per Antoni Llabrés, un home tan brillant com feiner, és una garantia que els mallorquins i els illencs en general tendrem qui donarà la cara per qui som i qui defensarà els nostres drets.