Hem perdut la fe?

Poc abans de morir ma mare hem va dir; Toni no tinguis por, puc perdre la memòria però la fe no la perdré... Estam en temps de les festes nadalenques. Com les passam? Més en concret: què és Nadal per a nosaltres? Això és el que em preocupa. Ja sé que està prohibit per a un cristià ésser pesimista, però el desconhort brota espontàniament quan el carrer i el món de la comunicació ens absorbeix i ens fa clamar dins el cor: Senyor, on ets? La societat està malalta, ha excluit Déu i se sent tota sola i desesperada, malgrat l'exuberància de coses i més coses i l'aparent opulència de què pretén en segons quins sectors. Aquella experiència de fe personal, simple, reposada i sencera davant Nadal ha quedat substituïda per un folclorisme superficial i per un consumisme escandalós, embafat de tot i al mateix temps privat de consol i alegria profunda.... El pelegrí va fugir cap al desert i es topà amb una escriptura, tirada damunt l'arena: el Regne de Déu està dins tú, i aquesta buidó que et fa sofrir és presagi d'una trobada meravellosa amb Jesús, avui nin i demà adult predicant pau i amor...