Hi ha llibres que t'acompanyen fins molt després d'haver-los llegit i que fan que mai més miris la realitat de la mateixa manera. És el que m'ha passat amb Els americans indocumentats. El preu físic i mental del somni americà per a onze milions de persones (Saldonar), una personal crònica assagística de Karla Cornejo Villavicencio (Equador, 1989) sobre què significa i què implica ser un sensepapers llatinoamericà als EUA. Tot i que el vaig llegir fa setmanes per fer-ne la ressenya, i tot i que l'actualitat no deixa d'inundar-nos amb la seva cascada d'esdeveniments calamitosos (ara, el forn prebèl·lic de Rússia contra Ucraïna), no hi ha dia que no pensi en algunes de les històries que s'hi conten. Cornejo, que va viure molts d'anys sense papers, ens parla d'homes i de dones que han hagut de fer feines tan dures que semblen vells xacrosos tot i que només tenen cinquanta anys. I recorda totes les vegades que va tenir por cobrint com a periodista una notícia sobre immigrants indocumentats perquè, si hi havia una batuda de la policia, ella també podia rebre i ser deportada.
També recull diversos testimonis d'indocumentats que varen ser usats com a mà d'obra barata en situacions desesperades –per cercar supervivents entre les ruïnes de la zona zero tot d'una després de l'11-S, per fer netes les destrosses de l'huracà Sandy– i a qui es va deixar de banda quan l'emergència ja no els feia imprescindibles. Escarrufa, si ho penses bé: que només et deixin formar part del país on vius en situacions catastròfiques i si dones un cop de mà. El tema dels indocumentats i l'11-S és especialment sagnant. Cornejo diu que varen ser els primers a respondre després dels bombers i dels sanitaris, però que, als que ajudaren, els tractaren fatal: els estafaren, els desatengueren en les malalties que els va provocar treballar a la zona zero i, finalment, a molts els varen voler deportar.
Cornejo també insisteix que en realitat no se sap quants indocumentats moriren a l'atemptat contra les torres bessones, i que és probable que fossin molts: repartidors que hi havien anat a dur comandes. Per als afortunats amb una vida més o menys segura i benestant, una notícia com la de Rússia i Ucraïna amenaça amb fer-nos explotar la realitat, però convé recordar que la realitat de molta gent és una explosió diària.