Aquesta setmana és la setmana europea de l'hidrogen verd, i Balears hi és present, convidada a participar a la inauguració en una taula rodona sobre el paper de les regions en el desenvolupament de l'hidrogen verd a propòsit de la imminent posada en marxa del projecte Green Hysland. Aquest projecte, pioner en el desenvolupament del primer ecosistema insular basat en hidrogen d'origen renovable, produirà 300 tones d'hidrogen a Lloseta amb energia procedent de dues plantes fotovoltaiques per abastir, entre d'altres, 5 autobusos de l'EMT de Palma, reduir el consum de gas natural a empreses com la cadena Iberostar i la central de Cas Tresorer, substituir un grup diesel a l'ajuntament de Lloseta i dotar d'energia tèrmica i elèctrica al port de Palma.
El fet que la Comissió Europea decidís finançar aquest projecte, el primer en una illa del sud d'Europa, situa a Balears en el mapa d'Europa com a referent en la seva aposta decidida cap a la innovació industrial dins el marc de la seva transició energètica. Una finestra d'oportunitat que no hem de deixar escapar si volem assolir la necessària diversificació econòmica engegada a la nostra comunitat. Ja no serem referent només en turisme.
Tots els estudis econòmics conclouen que les Illes Balears necessiten diversificar la seva economia. Una conclusió convertida en evidència cada cop que hem hagut d'afrontar una crisis (immobiliària, turística, sanitària). No obstant, aquesta diversificació no sorgirà de forma espontània pel simple fet de dir-ho moltes vegades. Calen polítiques actives orientades cap al creixement plausible de la resta de sectors, coherents amb el nostre territori, sostenibles, basades sobre les nostres fortaleses i avantatges per a que es converteixi en una realitat.
Aquest projecte n'és un exemple. Promoure, des de la col·laboració publicoprivada, projectes industrials sostenibles a partir dels quals adquirir l'expertise, el know-how i la tecnologia amb l'ull posat a replicar-los a altres territoris des d'on aprofitar els efectes d'economia d'escala «paradoxalment, replicant el patró de creixement seguit pel turisme». En definitiva, promoure les Illes com un pol industrial on economia i mediambient es donin la mà, es generin llocs de treball i focalitzi la R+D+i cap als sectors productius. Aquesta està essent la nostra tasca no sòls amb aquest projecte sino amb la resta que tenim en cartera d'acord als objectius de l'UE (descarbonitzar, evitar importacions, crear llocs de treball desestacionalitzats...)
La descarbonització ja no és un eslogan, sino un fet que cada cop ocupa més persones, atreu més empreses i on Balears pot ser pionera en matèria d'innovació gràcies a les seves hores de sol, les seves distàncies i les infraestructures ja existents. A més, Europa ja s'ha fixat en Balears no només per l'hidrogen renovable sino també, tal i com ha presentat en el seu Pla Fit For 55, per la necessària transició a una mobilitat lliure d'emissions abans del previst inicialment, tal i com marca la Llei de Canvi Climàtic autonòmica.
Aquest procés, a més, ha de servir, i serveix, per redistribuir els guanys entre les grans empreses que poden apostar per projectes de generació i emmagatzematge energètic grans, i els autònoms i microempreses instaladores que realitzen projectes més petits per a particulars o empreses. Ara ja no són paraules, també hi ha fets, i abans de 2022 produirem la primera mol·lècula d'hidrogen verd d'Espanya i del sud d'Europa. En definitiva, Europa ens mira i nosaltres actuem.