Quantes vegades faran falta que cridem que les dones patim violències masclistes només pel fet de ser dones? Quantes vegades faran falta que sortim al carrer a cridar que volem viure tranquil·les?
Cada 25-N cridam en contra de les violències masclistes, i ho seguirem fent perquè no podem defallir. També diré que és complicat no descoratjar-se quan pareix que vas en contra d'un món que és moltes coses, però feminista encara no. Haver d'estar sempre predisposada a argumentar que sí que patim masclisme pel simple fet de ser dones és esgotador, i més amb organitzacions polítiques que legitimen un discurs que nega les violències de gènere.
Llavors, és catalitzador agafar tota aquesta ràbia i frustració i cridar que sí que patim violències masclistes, però que mai aturarem de lluitar per un món feminista.