La Facultat d’Educació de la UIB ha hecho una serie de consideraciones sobre las propuestas lingüísticas educativas incluidas en el acuerdo entre los grupos parlamentarios del PP y Vox.
Mediante un documento aprobado por la junta de la facultad, se recuerda que «la Llei de Normalització Lingüística establece que no se pueden separar los alumnos en centros o líneas diferentes por razón de lengua. Cualquier plan que implique grupos segregados por idioma supone una vulneración de este principio y rompe con la función cohesionadora del sistema educativo».
Respecto a la propuesta de modificar la Llei d’Educació de 2022 para introducir la consideración de la lengua castellana como lengua vehicular de la enseñanza, la Facultat d’Educació señala que «implicaría un desplazamiento del modelo actual de conjunción lingüística y una alteración del papel vertebrador que la legislación balear otorga al catalán como lengua propia del sistema educativo».
El centro de la UIB añade que «esta propuesta de modificación no tiene fundamento legal ni necesidad real. La ley ya establece que ambas lenguas oficiales deben ser aprendidas con competencia equivalente por parte del alumnado y que el catalán debe tener un papel central como lengua de cohesión y vertebración del sistema. La propuesta olvida que la condición de lengua vehicular del catalán responde a su condición de lengua propia e históricamente minorizada, y que el modelo actual no excluye el uso del castellano como lengua de enseñanza».
Sobre el plan piloto de libre elección de lengua, la facultad indica que «asignar fondos a un modelo no generalizado y de eficacia dudosa mientras el sistema sufre deficiencias estructurales es contrario al principio de equidad educativa».
ca de bouS'Estatut d'Autonomia reconeix que sa llengua pròpia de ses Illes Balears ès sa catalana seguint es mateix criteri acadèmic que l'any 1884 va incorporar es 'Diccionario de la lengua castellana' de sa Real Academia Española, mantengut fins avui sense interrupció, que defineix es mallorquí com a "dialecte" o "varietat" de sa llengua catalana. No podia esser d'altra manera i no se modificarà per tres raons: 1a. Es qui estam alfabetitzats en sa llengua pròpia no deixarem d'usar-la perque tengui diverses denominacions populars i una denominació acadèmica. Parlar i escriure en mallorquí vol dir parlar i escriure en català; no hi veim cap contradicció. 2a. Es residents venguts de fora que no han assimilat sa llengua nostra viuen al marge de qualsevol polèmica sobre aquesta qüestió. No els interessa. 3a. Ets únics que voleu llançar es mallorquí contra es català sou certs mallorquins aforasterats, procedents de famílies 'fines' de Palma que no pogueren resistir sa pressió castellanitzadora des franquisme i castellanitzaren es fills. Qualcuns d'aquells fills cercau enfrontar mallorquí i català com a excusa per no haver d'aprendre sa llengua des vostros padrins i repadrins, i així justificar i mantenir sa castellanització que rebéreu a ca vostra. Tanmateix, si s'Estatut d'Autonomia de ses Illes Balears anomenàs sa llengua catalana d'una altra manera, ets espanyolistes contraris a sa llengua i partidaris de sa castellanització seríeu exactament es mateixos i mouríeu brega igualment. Només milloraria un aspecte: hauríeu de fer espanyolisme a cara descoberta i sense embulls, perque ja no podríeu enfrontar falsament es mallorquí contra es català com feis ara. Hauríeu d'enfrontar es castellà contra es mallorquí —o es menorquí, o s'eivissenc, o es formenterer, o es balear— ben igual que a Catalunya l'enfronten contra es català i a València contra es valencià. Seríeu igualment espanyolistes, però a cara descoberta i sense excuses de mal pagador. ARRUIX FARSANTS, ESTAFADORS I MENTIDERS EN "LENGUA" FORASTERA! 🤮