La reivindicación a favor de la escuela pública en catalán que estos días se ha reavivado con más de 130 centros de Baleares plantándose contra los acuerdos de PP y Vox se ha colado en el pleno del Consell de Mallorca. Los representantes de Més llevan este jueves la camiseta verde y han colgado una tela del mismo color con el mensaje ‘La llengua no es toca’, lo cual ha desatado la ira de Vox, que ha pedido sin éxito su retirada.
«Es una cuestión de orden y está colgada sobre unos elementos que son un Bien de Interés Cultural (BIC)», ha tratado de justificar el portavoz de Vox, Toni Gili. Su petición ha supuesto un parón del pleno hasta que se ha confirmado que al estar enganchada desde los micrófonos y por ser una tela se ha permitido su exhibición, como ha confirmado la propia consellera insular de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca.
Por otra parte, la oposición ha denunciado que el PP haya presentado sin avisar una declaración institucional por el Día Nacional de las Lenguas de Signos. Además, Més ha denunciado que en el texto se haya eliminado la mención a la lengua de signos catalana que inicialmente había incluido la propuesta impulsada por la Federació de Persones Sordes de les Illes Balears. «Lo han quitado para contentar a sus socios de Vox», ha señalado el portavoz soberanista, Jaume Alzamora.
A pesar de estas discrepancias, que han obligado a retrasar media hora el inicio del pleno insular, la oposición ha votado a favor de la declaración por estar completamente de acuerdo en el trabajo de la fundación y en el reconocimiento de este día.
ca de bouS'Estatut d'Autonomia reconeix que sa llengua pròpia de ses Illes Balears ès sa catalana seguint es mateix criteri acadèmic que l'any 1884 va incorporar es 'Diccionario de la lengua castellana' de sa Real Academia Española, mantengut fins avui sense interrupció, que defineix es mallorquí com a "dialecte" o "varietat" de sa llengua catalana. No podia esser d'altra manera i no se modificarà per tres raons: 1a. Es qui estam alfabetitzats en sa llengua pròpia no deixarem d'usar-la perque tengui diverses denominacions populars i una denominació acadèmica. Parlar i escriure en mallorquí vol dir parlar i escriure en català; no hi veim cap contradicció. 2a. Es residents venguts de fora que no han assimilat sa llengua nostra viuen al marge de qualsevol polèmica sobre aquesta qüestió. No els interessa. 3a. Ets únics que voleu llançar es mallorquí contra es català sou certs mallorquins aforasterats, procedents de famílies 'fines' de Palma que no pogueren resistir sa pressió castellanitzadora des franquisme i castellanitzaren es fills. Qualcuns d'aquells fills cercau enfrontar mallorquí i català com a excusa per no haver d'aprendre sa llengua des vostros padrins i repadrins, i així justificar i mantenir sa castellanització que rebéreu a ca vostra. Tanmateix, si s'Estatut d'Autonomia de ses Illes Balears anomenàs sa llengua catalana d'una altra manera, ets espanyolistes contraris a sa llengua i partidaris de sa castellanització seríeu exactament es mateixos i mouríeu brega igualment. Només milloraria un aspecte: hauríeu de fer espanyolisme a cara descoberta i sense embulls, perque ja no podríeu enfrontar falsament es mallorquí contra es català com feis ara. Hauríeu d'enfrontar es castellà contra es mallorquí —o es menorquí, o s'eivissenc, o es formenterer, o es balear— ben igual que a Catalunya l'enfronten contra es català i a València contra es valencià. Seríeu igualment espanyolistes, però a cara descoberta i sense excuses de mal pagador. Naturalment, que es natius de ses Illes Balears xerram català! Tu no perque éts un aforasterat consumat, però es teus padrins i repadrins xerraven sa meva llengua i no sa teva. Éts es resultat de sa claudicació davant sa castellanització franquista: un mallorquí aforasterat i malalt de catalanofòbia, que vol dir mallorquinofòbia. ARRUIX FARSANTS, ESTAFADORS I MENTIDERS EN "LENGUA" FORASTERA! 🤮