Els darrers mesos hem viscut un intens debat sobre el model turístic de la nostra terra. S’ha parlat molt, sovint de manera tergiversada i amb enfocaments parcials, però ens estam fent les preguntes adequades? La resposta és no.
Un dels temes més recurrents és la manca d’habitatge. Però les solucions que es proposen sovint són conjunturals i simplistes, mentre que el problema és estructural. Fa 40 anys que no es construeix habitatge públic a les Balears, i aquesta realitat ha generat una crisi profunda.
Les dades mostren que l’augment de visitants a les Balears s’ha produït de manera gradual en totes les formes d’allotjament. El relat hoteler que atribueix aquest increment exclusivament als lloguers turístics és fals. Entre 2012 i 2023, el nombre de visitants allotjats en hotels ha augmentat un 41%, mentre que en lloguers turístics ha crescut un 38%. De fet, el segment que ha experimentat un creixement més gran és el d’aquells que s’allotgen en cases de familiars i amics.
A més, l’augment de visitants es deu, en part, a la reducció de la durada mitjana de les estades, fet que provoca un flux constant de turistes a l’arxipèlag. Cal destacar que el lloguer legal, de més de 30 dies (LAU) i de menys, representa un 12% dels visitants, arribant a un 9% a l’agost. El seu pic màxim es va registrar el 2017, any en què es va regular el lloguer vacacional i es van imposar sancions al lloguer il·legal. Des de llavors, la seva incidència ha disminuït. El lloguer vacacional legal suposa entre un 6% i un 8% del total, i es desestacionalitza més que el sector hoteler, fet que contribueix a una distribució més equilibrada de l’activitat turística al llarg de l’any.
El model econòmic basat en grans cadenes hoteleres amb una elevada intensitat de mà d’obra agreuja de manera alarmant la crisi de l’habitatge a les Illes Balears. Els darrers informes mostren com el sector hoteler es veu cada cop més afectat per la dificultat de trobar allotjament per als seus treballadors, una problemàtica que confirma allò que ja advertíem: aquest model és insostenible per als residents.
Cada temporada, els grans grups hotelers necessiten milers de treballadors de fora de les Illes per cobrir les seves plantilles, però ho fan sense oferir solucions reals d’allotjament i mentrestant, els sous en el sector continuen sent baixos i insuficients per accedir a un lloguer digne, fet que converteix les Balears en un lloc cada cop més inaccessible per viure-hi.
Aquest problema no és nou, però s’ha agreujat per les reformes hoteleres que han transformat les habitacions destinades als treballadors en spas o en més habitacions per a turistes i a la manca de polítiques valentes per regular el sector hoteler. D’altres destinacions mediterrànies han trobat solucions combinant el turisme amb una economia diversificada i sostenible, demostrant que hi ha alternatives possibles. No podem continuar permetent que la indústria hotelera creixi sense assumir responsabilitats pels efectes que genera.
Està clar que s’ha de defensar un model turístic més equilibrat, on l’habitatge deixi de ser un luxe inassumible per als residents i on la diversificació econòmica sigui una prioritat real per evitar la dependència d’un únic sector. És imprescindible un canvi de rumb perquè les Balears siguin un lloc on tant els residents com els treballadors temporals puguin viure dignament, sense haver de competir en una guerra per l’habitatge que només beneficia uns pocs.
A més, cal qüestionar la tendència de carregar la responsabilitat de la manca d’habitatge als petits propietaris que, amb esforç propi o gràcies a l’herència familiar, tenen la sort de comptar amb una o dues propietats. Aquesta narrativa desvia l’atenció del problema real: un model econòmic basat en l’explotació intensiva del territori i en la concentració del sector turístic en poques mans, que són les veritables responsables d’aquesta situació insostenible.