Antoni Salas Fuster és, probablement, una de les mostres més presentables de l’esperit ‘balearico’ i de la saba invisible que dona vida a la musculatura social del futbol. La seva vinculació amb el futbol mallorquí era equiparable a un credo, un seguiment, un estil de vida, una manera de relacionar-se amb la comunitat i una identitat. Esser ‘balearico’ és una religió i fins i tot l’Església catòlica així ho va expressar en el funeral en memòria d’Antoni Salas Fuster.
El vaig tractar amb una certa profunditat durant uns anys, mentre férem la recerca i escrivírem, junts, la historia del Patronat Obrer. Havíem fet una certa coneixença, però a penes no ens havíem tractat ni tingut ocasió d’aprofundir en allò que realment movia les nostres vides. D’ell em captivà la combinació de talent, experiència, maduresa, humor, tenacitat i lleialtat. Salas pertanyia a una generació clau per entendre la Mallorca actual. En el Patronat Obrer del centenari ja era un dels socis històrics, un supervivent actiu, un militant incondicional, crític, però lleial sempre a l’humanisme cristià i l’esperit social que havia impulsat aquella obra. Amb ell al costat servidor entenia millor allò que representava el component social d’una obra feta a mida per fer possible que els fills de classes populars poguessin ascendir socialment en una conjuntura de canvi profund per a la societat mallorquina. Antoni, des de la seva infància i adolescència, compaginà una doble militància, per una banda al Patronat i per altra a l’Atlètic Balears. En aquest sentit, Antoni personalitza aquella vivor natural de tants joves que durant els cinquanta, gràcies a una certa formació i estudis, aconseguiren un lloc de feina d’una certa consideració social, temps lliure per viure amb intensitat les inquietuds d’un temps nou i la fortuna de fer part d’aquella generació que acompanyaria i treballaria directament a la construcció de la societat del benestar. Antoni tenia un estil de vida singular, mai no amagava les seves passions ni l’entusiasme que, de manera natural, brollava ufana en tot allò que feia o proposava. El seu entusiasme era sòlid, construït damunt pedra viva, fet amb aquell jesuïtisme de barriada, quan tot estava per fer.
Ara, Antoni reposa en el panteó dels ‘balearicos’ il·lustres, figura en el santoral de selectes que feren de l’Atlètic Balears un estil de vida i una manera d’equilibrar els processos d’hegemonia de la marca amb la qual es presentava en societat l’estament social de poder. Persones singulars com Antoni Salas deixen un carrerany fet, perquè hi circulin les alternatives cíviques, polítiques i esportives.