El papa Lleó XIV, en ocasió de l’ordenació d’un grup de nous preveres a la basílica de Sant Pere de Roma, va fer menció d’unes realitats que em varen cridar molt l’atenció i en certa manera em varen inquietar: «Hem de recuperar la credibilitat. L’Església té ferides, el món està ferit, moltes institucions polítiques pateixen del mateix mal...» Jo pens que no es tracta només del pecat original, hi ha qualque cosa més… Quí és capaç de saber-lo ? Els sants tenen la paraula o, millor dit, la santedat. En el fons d’aquesta pregunta sense resposta, cal haver-hi una llum que no pot fallar: la llum de l’Esperit Sant… Quan els apòstols arribaren a una ciutat preguntàren a uns nous cristians si havien rebut l’Esperit Sant, la resposta fou: no coneixem res de l’Esperit Sant. També per a molts de cristians d’avui, l’Esperit Sant és el gran desconegut. No obstant això, l’Esperit Sant és la persona divina que porta la missió d’actuar en cada un de nosaltres. Tenint en compte de que hem abusat de la misericòrdia i paciència de Déu, avui, més que mai, tenim absoluta necessitat d’una fervent pregària: ¡Veniu, Esperit Sant, il·luminau el nostre cor!
Les ferides
Antoni Alzamora | Palma |