Enmig del caos

| Palma |

L’escàndol que ha sacsejat, i de quina manera!, el PSOE i el govern espanyol, ha emmudit el PSIB i, de rebot, ha permès prendre alè a la presidenta Margarita que així podrà continuar, amb més ànim que mai, en disposició d’ofrenar noves glòries a Espanya com diu el primer vers de l’himne de València, el que tant agrada a la dreta fallera. Naturalment, a la seva Espanya. L’Espanya del torero Barrera, aquell que dubtava de dir al seu cavall Caudillo o Duce, o la d’Ayuso, més provinciana que el Madrid per on Gómez de la Serna situava la Nardo. També a l’Espanya de Vox, encara que Manuela Cañadas emmalalteix de gelosia en veure que tot el mèrit d’atemptar contra la llengua, la història i la convivència de les Illes Balears recau en Prohens. I és comprensible. L’espanyolització a ultrança de les Illes és una iniciativa de la dreta de sempre (la borbònica, la maurista, la primoriverista, la franquista, etcètera), però Vox l’ha obligada a espavilar-se. Sobretot l’esmentada Cañadas Pinilla, una llançaflames incansable. Ara precisament que els Cerdán&Cia deixen en entredit el PSOE, apareixen altres descosits en l’organització socialista que contribueixen a augmentar-ne la desconfiança. Ja em direu com un partit d’esquerres, diguem-li PSIB-PSOE, pot haver encabit entre la seva militància la senyora Cañadas. Siguem francs: veritat que és més bo d’entendre el misteri de la Santíssima Trinitat que el fet d’acceptar que l’esmentada senyora ha compartit els ideals d’un històric de llei com Don Andreu Crespí...? I tant! Si la senyora Cañadas ha estat socialista, jo tinc un cavall moreno que estudia filosofia. Dic això en descàrrec del PSOE. Si no s’adonen que tenen Caralsoles entre la militància, com no els han de passar per malla una grapada de comptables que freguen l’excel·lència? Malauradament, amb el cas Koldo l’esquerra ha quedat escapçada i té per endavant una legislatura agònica. Ha de resistir l’escomesa de l’UCO, de l’entramat judicial, de la dreta de Feijóo i de totes les altres dretes que a Espanya fan caramull. Per afegitó, a la guerra mediàtica i de travetes mil acaba d’afegir-s’hi la Conferència Episcopal, de manera que, en comptes de parlar de guerra, hem de parlar de creuada. I les creuades sempre les guanya la dreta més fosca. Enmig del caos, la presidenta Margarita ha decidit avançar-se a la pau fructífera que ens anuncien els seus des de Madrid i ha permès que la dinàmica gent de Vox espolsi l’arbre a veure què cau. De moment, vint-i-un milions d’euros per destinar al pla de segregació lingüística i altres cinc-cents mil, d’euros, per comprovar l’edat dels migrants a través de la dentadura. N’hi haurà més, de diners públics per a invertir a mans plenes en la destrucció del patrimoni cultural de les quatre illes. El Partit Popular tira el mac i amaga la mà. El mac són la gent de Vox, no poden ésser altra cosa. Això permet a la presidenta Margarita complimentar l’electorat regionalista, al qual l’uneixen lligams de llengua i cultura, amb la consciència tan neta com si acabés de rentar-se-la amb Palmolive. La seva presència a l’acte d’homenatge a Josep Maria Llompart i la conversa de tu a tu amb Carme Riera, s’han d’entendre com un donar la mà al seu electorat més dolgut. La hipocresia social pot ésser una virtut ben estimable quan el receptor troba que amb mitges veritats n’hi ha de sobres.

Sin comentarios

No hay ningún comentario por el momento.

Lo más visto