L’anomenada bretxa digital no és un concepte abstracte, sinó una realitat quotidiana per a centenars milers de persones. Aquesta bretxa es manifesta en la distància creixent entre els procediments administratius digitalitzats –cada vegada més exigents i complexos– i la capacitat real d’una part de la població per a entendre’ls i gestionar-los.
Aquest desfasament afecta especialment a persones majors, persones sense estudis, sense competències digitals, o sense temps ni suport per a realitzar tràmits en línia. El resultat és que molts ciutadans i ciutadanes es veuen pràcticament incapacitats per a defensar-se o exercir els seus drets davant sancions administratives, com per exemple les multes de trànsit o de l’Ajuntament.
Els problemes són múltiples: les notificacions no sempre arriben al domicili real de l’afectat, les cites prèvies presencials no garanteixen atenció comprensible ni acompanyament, les webs d’administració solen tenir un llenguatge i una estructura poc accessibles i, a més, no existeix suport presencial suficient ni mecanismes eficaços d’atenció adaptada.
Això no sols genera indefensió, sinó que afecta de manera desproporcionada als més vulnerables, la qual cosa podria suposar una vulneració del principi constitucional d’igualtat davant la llei (article 14 de la Constitució Espanyola). Quan l’accés a un procediment sancionador depèn d’habilitats tecnològiques o del temps disponible, estem, de facto, excloent a una part de la ciutadania de l’exercici ple dels seus drets.
El cas de l’Ajuntament de Palma és un exemple paradigmàtic. En els últims deu anys, els ingressos per sancions s’han duplicat, passant de 10 a 32 milions d’euros. Aquesta evolució planteja un dubte raonable: quantes d’aquestes sancions no han estat recorregudes o ateses correctament per la impossibilitat pràctica de fer-ho?
Enfront d’aquesta situació, és urgent que les administracions, en primer lloc, habilitin canals accessibles i comprensibles per a persones sense competències digitals i ofereixin acompanyament presencial real i eficaç per a la gestió de tràmits sancionadors. A més, haurien de simplificar el llenguatge i els procediments. I, sobretot, és urgent que entenguin que la digitalització no pot ser una barrera per a l’exercici dels drets fonamentals. La tecnologia ha de ser una eina per a la inclusió, no un obstacle per a la igualtat.