El 2022, el Govern d’esquerres de les Illes Balears va aconseguir una fita: acordar amb les principals navilieres del món una limitació històrica de l’arribada de creuers al port de Palma. Un màxim de tres vaixells per dia, amb només un d’ells superant els 5.000 passatgers.
Aquesta mesura no només va ser aplaudida pel sector -CLIA, la patronal naviliera, la qualificà de «visió compartida cap a la sostenibilitat»-, sinó que es va convertir en exemple internacional de com compatibilitzar turisme i convivència.
Aquest acord, vàlid durant cinc anys, acabarà el mes de maig de 2027, però la realitat és que al sector de turisme de creuers les rutes i les escales es tanquen, acorden i contracten amb dos anys d’antelació, per tant, el juny de 2025 ja s’estan tancant les escales a Palma de juny de 2027. I el que estan contractant ja no té límit, perquè les navilieres no s’autolimitaran sense que la destinació els ho proposi.
I per què passa tot això? Doncs perquè l’actual Govern de dretes de les Illes Balears no ha fet res per renovar, prorrogar o millorar l’acord de topall. El Consell de Mallorca governat per PP i Vox ni tan sols s’ha pronunciat sobre la qüestió, ni ha reclamat que faci, ni ha impulsat, ni ha piulat. Ambdós han deixat passar l’oportunitat de consolidar una política valenta, eficaç i equilibrada per a la nostra terra.
Parlar de sostenibilitat no serveix de res si no es prenen decisions. Un govern responsable hereta polítiques que funcionen i les millora, no les ignora. Avui veiem com un acord d’equilibri i sentit comú es desfà per la inacció. La indústria no s’autolimitarà si el Govern no ho demana, i en aquest cas no només no ho demana sinó que mira cap a un altre costat, intenta confondre amb una Mesa de Sostenibilitat que en menys de dos anys de funcionament ja és morta i enterrada, i de la que no ha sortit ni una sola mesura contra la saturació turística a implementar.
En lloc d’avançar, retrocedim. L’equilibri entre residents, visitants, medi ambient i infraestructura es posa en risc per deixadesa, o tal vegada, el que està passant és el que el govern actual vol que passi.
La saturació no és puntual i no és una percepció, és una realitat avalada amb dades: els quasi 20 milions de turistes que a hores d’ara es fan lloc com poden, a colzades, a les nostres Illes.
No es tracta d’estar en contra del turisme ni en contra dels creuers. Es tracta d’ordenar-los, de fer que el seu impacte sigui compatible amb la vida dels qui vivim aquí, amb la nostra mobilitat, la nostra salut, els nostres recursos i la nostra tranquil·litat. Es tracta d’entendre que no podem créixer sense fi en un territori finit. L’acord de creuers ha estat una eina útil dins d’una estratègia més àmplia de transició cap a un model turístic sostenible, responsable i just, on els beneficis es reparteixin i on l’entorn i les persones importin tant o més que el mateix negoci.
Avui, aquest model està en perill. No per una gran decisió en contra, sinó per l’absència de decisions. El silenci institucional pesa més que qualsevol eslògan. El futur s’està escrivint ara. En passar el mes de maig de 2025 sense un nou acord sobre creuers, el juny de l’any 2027 tornarem al descontrol i llavors ja no valdran les excuses.
Els socialistes de les Illes Balears ho tenim clar: volem un turisme protector, no agressiu; un turisme que respecti, no que arrasi; que sumi, no que resti. Volem ser una destinació exemplar en sostenibilitat. I volem que la prosperitat a la nostra terra sigui compartida, perquè si no, no és prosperitat.