El moviment ‘No Kings’ (’No reis’ o ’No volem reis’) ja té article a la Viquipèdia, després de discutir si calia incloure en el títol els esments ‘Dia sense reis’ i ‘Dia sense dictadors’. Hi havia el perill de confondre el moviment original -l’acord de centenars d’associacions que defensen les llibertats cíviques als Estats Units, concretat en el nombre 50501: 50 estats, 50 protestes i 1 un moviment contra l’autoritarisme, la política dissenyada per i en favor dels multimilionaris i la militarització de la democràcia- amb les manifestacions que es convocaren el 14 de juny arreu del país, coincidint amb la desfilada d’autohomenatge, i d’impúdica celebració del seu aniversari, que Donald Trump s’organitzà aquest dia.
Les protestes s’hi produïren a més de 2.000 ciutats (la protesta d’un sol dia més gran en la història dels EUA) i a moltes capitals europees (a Londres doblement divertides, perquè s’hi van fer populars els lemes ‘No a tirans’ i ‘No a pallassos’ per distingir-se dels antimonàrquics tradicionals, i sobretot perquè també era l’aniversari oficial del rei Carles III), però el nom del moviment havia d’al·ludir, més enllà, la ferma denúncia de l’abús que està exercint l’administració Trump i la criminalització de les protestes pacífiques, garantides per la Primera esmena de la Constitució nord-americana.
‘No Kings’ demana que Trump sigui, metafòricament, «destronat», i el tracta com un rei i no com un president elegit democràticament. Sempre és bo recordar que els nord-americans fonamenten el seu sistema polític -exemplar en molts sentits més enllà de les goranades de Trump- en la lluita i la independència arrabassada als anglesos i al rei Jordi III, i més encara que amb anterioritat a la Declaració d’Independència nombroses assemblees ciutadanes, concilis locals i fins i tot òrgans i tribunals judicials redactaren i divulgaren manifests en què negaven tota autoritat sobre ells al rei anglès i qualsevol deure d’obediència.
Ara, amb aquesta protesta i el signe d’una corona guixada (que evidentment ja és objecte de marxandatge), repassen la lliçó que la democràcia exigeix elegir el cap de l’estat i que l’elegit respecti la llei i els altres poders.