Aquesta setmana hem vist com el Consell de Mallorca anunciava la seva presència a la major fira internacional de promoció turística, la World Travel Market. Ho feia amb una nota de premsa el cap de setmana de l’horror i del drama que hem viscut aquests dies de desolació i tristor per la catàstrofe de València. No hauria passat res si s’anunciava en un altre moment, hagués tingut el mateix efecte (cap). Creim que ara és el moment d’ajudar, recolzar i donar tot el suport als afectats.
I tot això, ho diem perquè el Consell de Mallorca, encapçalat pel seu president Llorenç Galmés i el conseller executiu de turisme, Marcial Rodríguez, anuncien que aniran a una Fira de Promoció turística sense anomenar, en cap moment la paraula ‘promoció’, ben alerta de posar-la al text on anuncien una gran quantitat d’activitats en què realment fan això. Promoció turística.
I no ho fan per jugar amb les paraules, com si els eufemismes poden emmascarar el que realment van a fer. Promoció turística.
Per descomptat, tot des del ‘turisme responsable’, apel·lant a la responsabilitat del que ens visiten, i sempre incorporant la paraula ‘convivència’, a partir d’un compromís que fan firmar a tot el que els hi presenta. El més que anomenat ‘pledge’.
Idò ho direm clar, signar un compromís no assegura que els turistes que ens visiten siguin responsables i en cap cas des de Londres es pot plantejar com ha de ser la convivència entre els turistes i els residents.
Si al final ho tenim clar, tots volem convivència i tots volem responsabilitat, però les mesures no impliquen fer el que sempre hem fet, no impliquen anar a fer activitats de comarketing, anunciar espais internacionals d’agències de viatges o fer esdeveniments a la capital londinenca de la cultura mallorquina.
Però a què pensam que poden anar a la World Travel Market si no és a fer promoció? Per descomptat que no anam en contra de la promoció, entesa com el fet de contar el que volem a les nostres illes, però totes les activitats i els objectius han d’anar encaminats a les finalitats que tenim. Se suposa que estam a un moment en què els límits i la quantitat de turistes que ens visiten és un dels grans consensos que tenim. Cal limitar el nombre que arriben, cal passar al valor.
Les reunions amb touroperadors, agències de viatges, i qualsevol activitat ha d’anar encaminada a pactar amb la indústria turística que no poden dur el nombre de turistes que fins ara han arribat. Les reunions han de deixar clar que volem reduir el nombre dels turistes que venen de cada un dels touroperadors. Sense cap mena de problemes. Ara es tracta de posar els ‘numerus clausus’ i que de Londres surti aquest compromís.
Ho faran? Tindran la valentia de posar-ho damunt la taula? Jo crec que no. Sé que no.
En un altre moment comentarem la gran incoherència que suposa obrir nous mercats com Aràbia Saudí, o la Xina. Que és un objectiu important de l’actual equip de govern.
No basta ‘disfressar’ el que feim i incorporar paraules. S’ha de passar als fets i, per ara, de l’actual equip de govern de PP-VOX encara estam esperant. A banda d’anuncis i eslògans. És l’hora dels fets.