Torrentada i banalitat

E spanya és radial. En tots els aspectes. Tocant a política cridanera i pensament-Kleenex, tots els camins condueixen a Ayuso. Acabem de comprovar-ho amb la tragèdia que ha sacsejat el País Valencià. Carlos Mazón comparteix les mateixes teories negacionistes d’Ayuso. Amb el malson de la Covid el confinament era cosa d’esquerres. Alça Manela...! I la por a la riuada? També. Quan Mazón va ésser investit president, Ayuso va fer-se la foto al seu costat. Llis i ras: van de bracet, tant si és per fer un tomb pels voltants del Micalet com per la calle d’Alcalà. I naturalment, aquesta admiració mútua fa que la dreta madrilenya s’identifiqui amb la valenciana més que l’anell amb el dit. Una mostra la tenim en la mascletà fallera que es va fer explotar el febrer passat prop del Manzanares, sense reparar que la gamberrada va eixordar milers de mascotes i va espantar els iaios, convençuts que tornaven els moros de Franco. Fa uns mesos, Ayuso va encarar-se amb Vox que la culpava d’haver causat una alarma social innecessària en alertar, via WhatsApp, de la perillositat d’una DANA que, efectivament, acabaria descarregant sobre la Comunitat de Madrid, tot i que no ho feu amb la virulència prevista. Els arguments de l’extrema dreta eren d’una demagògia inconsistent. Així i tot, influïren sobre la inexplicable decisió de Mazón (recordeu Libération: Les morts évitables) de no alertar els valencians fins que la torrentada ja era un fet incontestable...? Qui sap. En qualsevol cas, tothom el fa culpable de la catàstrofe. I ho és? I tant. Però no n’és l’únic. Ni tan sols el repartiment de les responsabilitats pot circumscriure’s al seu govern, tot i que la gestió que n’ha fet, de la tragèdia, ha estat nefasta. El mazonisme o l’ayusisme fan part d’una dreta que propugna un liberalisme econòmic agressiu i insaciable, però l’esquerra no sols ha evitat plantar-se davant d’aquesta manera d’entendre la vida, sinó que l’ha assumida amb paraules guapes, diguin-se creixement econòmic, progrés, societat del benestar. Crítiques, per tant, a la voracitat del sistema per part de l’esquerra? Poques, i amb la boca estreta. L’escalfament global, la despesa desmesurada, la massificació, la política del sòl, el molt i més molt tocant a creixement (més cotxes, més avions, més vaixells), influeixen en el canvi climàtic que ha vingut per quedar-se. Matem les persones i esgarrem el món, això és evident. I ho fem des de la beneiteria. Setmanes enrere, els diaris esportius comentaven que Mbappé havia volat de Madrid a Estocolm, únicament per sopar i sortir de festa. En un vol privat, s’entén. Diuen que la parella de Lewandowski, de vacances a Polònia, va fer ús d’un helicòpter per anar a comprar el pa quan a peu o en bicicleta hi hauria arribat igualment. Entre l’empresariat d’alt nivell, els esportistes d’elit i la gent del món de l’espectacle solen produir-se excessos consemblants. L’opulència és banal, insultant. I si agredeix el medi, perillosa. El mal és que paguen les conseqüències els de baix. Com a València. Sempre ha estat així. Quin malbaratament dels béns terrenals, per part dels nostres avantpassats més remots, degué provocar el diluvi universal...? No sabem qui va tenir plaça a l’Arca de Noé, atès que únicament se n’havien de salvar uns pocs. Però segur que entre polítics i milionaris deixaren més d’un animal a terra.