Un nou intent d’atemptar contra Trump resitua una campanya electoral als Estats Units que, malgrat això, es troba amb una tendència que sembla favorable per a Kamala Harris. El debat televisiu amb Trump fou molt aclaridor, en el sentit de que es varen veure, clarament, dues maneres força diferents de fer política, de comunicar-la i de marcar promeses de cara al futur. Front el rostre dur, sever, enfadat, de Trump, el semblant més rialles i tranquil de Harris, fins i tot divertit davant els disbarats que estava dient el seu oponent. En tot això, el que resulta més sorprenent és que una part important de la població dels Estats Units s’acabi creient les collonades que diu Trump, estupideses que tenen, endemés, un altre component: moltes d’ells són directament mentides, un aspecte que els moderadors destacaren. Tot això ja és sabut, i s’ha escrit i comentat de manera molt àmplia.
Però un aspecte que crec no s’ha senyalat tant és que aquest debat, que no és nou sinó que té arrels que ja les podem determinar a la campanya electoral de 2016, és la fortíssima polarització que s’ha generat a la societat nordamericana. El perill és immens, per diferents aspectes. El primer, perquè s’acaba creant un clima de guerracivilisme que col·loca a moltes persones en una situació de vegades límit, fet que arrosega les convivències més directes, més personals. Els sondejos, en aquest moment, estan xapats per la meitat entre les dues opcions. Això no seria greu si el rerefons no fos la crispació, les mentides, les fabulacions, els insults, les tergiversacions que va vessant Trump i que són recollides per les seves palestres mediàtiques. Però hi ha un segon factor inquietant: aquest modus operandi s’ha traslladat a tot el món, de tal forma que la mentida ha acabat per ser una categoria política, un instrument més per atacar a l’adversari, que ara ja passa a ser un enemic. Ho hem vist i ho estam veient als Estats Units; però igualment a la Unió Europa, a Espanya i a les Illes Balears: comunicar una realitat que no és la que és, per generar por, controvèrsia, divisió, tot en ares de fixar una ideologia ultraconservadora, i uns rèdits electorals. És l’ou de la serp.