Odii l'estiu. No puc amb la calor. No m'agrada suar. No aguant els guiris. I enguany no vull ni mirar el meu cos. Com escrivia fa poc Laia Mauri, «voldria no tenir cos».
No soc capaç de mirar-me amb la benevolència que contempl els cossos de les altres persones perquè no m'atur de repetir que el meu cos no està bé. Ni amb el discurs après m'he pogut alliberar de la tabarra autoinfligida a la qual em sotmet cada dia. Ni tan sols sent plenament conscient del poder nociu d'uns cànons de bellesa gordofòbics i tortuosos puc admirar en pau el meu cos.
Com sempre, em salven les meves amigues, no dient-me com estic de bé –que també–, sinó reafirmant-me que cal abolir el capitalisme que apuntala la pressió estètica i acompanyant-me a comprar calçons perquè als de l'any passat no m'hi cap bé la cuixa.