Els hospicis per a pobres en situació d'exclusió social estan catalogats en la memòria col·lectiva silenciada. Ser pobre ha estat mal vist i viscut com a vergonyant per aquells que s'han trobat fent part d'aquest col·lectiu al llarg de la història. La xarxa d'hospicis i asils destinats a acollir pobres de solemnitat ha estat present a les Illes Balears des de l'edat mitjana, però s'institucionalitzà al final del segle XVIII. La societat liberal sorgida de la revolució atorgà a la ciutadania drets, i els pobres tenien dret a tenir dret, però això no només havia de formar part de la retòrica i del discurs, sinó també de la pràctica i havia de ser un dret real. I, de fet, el sistema liberal no sempre tenia ni els recursos humans ni pressupostaris per garantir i satisfer els drets del desheretats del món. Lamentablement la història dels sense història no ha interessat a gairebé ningú, com tampoc no s'han valorat prou aquelles institucions que han tingut cura històricament dels exclosos.
Els antics alumnes de Monti-sion han manifestat el seu dolor i solidaritat a favor dels jesuïtes i han fet gestos de voler salvar la seva memòria i el seu patrimoni històric. Però no hem sentit veus a favor d'aquelles col·lectivitats que han dedicat la vida a tenir cura dels desposseïts i amb menys capacitat econòmica. El tancament de la comunitat de Germanetes dels Pobres, de Palma, i l'adéu a l'illa d'aquesta institució femenina després de 147 anys de servei a la comunitat no pot ser considerat de manera frívola ni superficial. Durant aquests anys han participat d'un procés de professionalització als majors en situació d'exclusió, però al mateix temps han deixat una petjada com a testimoni d'un model de vida i d'uns valors que potser estan en procés de desaparició. Feia temps que aquestes religioses enviaven missatges de petició d'auxili que no arribaven. No podien dedicar-se a allò que era la seva missió, no tenien personal ni recursos ni suports. Durant els darrers deu o quinze anys convindria tirar d'hemeroteca a rememorar que els diferents governs i les diferents sensibilitats socials coincidien en sortir a camí a una institució que no estava en condicions de fer navegar una residència d'aquella potència. L'IMAS i el Consell de Mallorca han obrat de forma correcta, ahir i avui. Quan allò més fàcil es culpabilitzar els polítics, com a societat per ventura ens convindria revisar opinions que lamentablement es dediquen a enfangar i embrutar la història. Després de 147 anys, ‘las Hermanitas' mereixen un respecte i algun gest de gratitud, millor sense renou ni publicitat.