Tenc la sensació que estam totes igual. Que si ansietat, que si nervis, que si esgotament existencial. I és que clar, les dades no juguen a favor nostre, de les persones joves. Només un 16% de nosaltres es pot emancipar. I per l'entrada d'una casa necessitam sis anys de sou íntegre. I per pagar el lloguer, cal un 112% del sou. Però res crema i res canvia.
El que fa anys que exigim moltes, com bé van fer-ho milers de persones fa unes setmanes als carrers de Palma, és poder viure aquí. I el que durant anys ha estat una reivindicació cada vegada s'acosta més a una plegaria, a mirar cap amunt esperant el miracle. Però ni les espelmes a la Mare de Déu de Lluc ni les manifestacions tenen efecte.
Així i tot, no defallim: continuarem lluitant per poder, simplement, viure a l'illa que és casa nostra.