En els darrers anys, l'agenda mundial ha estat dominada per la necessitat urgent de transitar cap a fonts d'energia més sostenibles i netes, per tal de combatre el canvi climàtic i garantir un futur a les properes generacions.
A Balears es va aprovar una Llei de Transició Energètica al 2019 amb l'objectiu del 35 % de generació renovable per al 2030 i el 100 % per al 2050. Aquesta però, és considerada poc ambiciosa comparada amb els objectius europeus, com els de les mesures FitFor55, que preveuen un 42 % de renovables per reduir les emissions en un 55 % al 2030.
És clau establir una estratègia de descarbonització i de transició energètica des d'una perspectiva holística, per tal de promoure la sostenibilitat ambiental i el benestar poblacional futur.
En aquest sentit, analitzant l'evolució de diferents variables claus en el marc de la transició energètica, veiem que tot i la creació de diferents comunitats energètiques a l'illa (260 kW de fotovoltaica ja instal·lats i més de 640 kW pendents) o l'impuls de renovables en espais antropitzats, no estem evolucionant ni a la velocitat ni en la direcció correcta.
Com és d'esperar en el marc d'un sistema dominat pel lliure mercat, la falta d'un pla estratègic definit des de ciutadana i institucions, són els grups inversors privats els que manen on i com es durà a terme la (seva) transició energètica, amb un únic objectiu: el màxim benefici econòmic. Aquesta dinàmica ha conduït a una proliferació descontrolada de plantes fotovoltaiques en terrenys rurals, amb un total de 140 centrals (en funcionament i/o tramitació) que ocupen un total de 1.314 hectàrees. Aquest ús intensiu d'espais ja sotmesos a una elevada pressió humana constitueix una situació crítica per al territori.
A més, es planteja la instal·lació d'una central d'hidrogen a l'illa, amb un consum previst de 15.000 tones anuals d'aigua. Aquest projecte requereix l'ocupació de 4,7 hectàrees de sòl rústic a Lloseta i 3,17 hectàrees a Petra, per a les instal·lacions fotovoltaiques que l'alimenten. Un despropòsit des del punt de vista energètic especialment per la baixa eficiència, pensant que menys d'un 12% de l'electricitat generada a les Illes Balears prové de fonts renovables.
És imprescindible que els diferents agents socials participin en la definició d'un pla de transició cap a un model energètic més sostenible. Hem de rebutjar la continuïtat dels models insostenibles derivats d'interessos empresarials, i assegurar plans estratègics i inclusions, que prioritzin el benestar col·lectiu i la protecció del medi ambient, establint objectius i polítiques més ambicioses, enfocades a la reducció del consum energètic i la dependència de les centrals industrials.