Fa dies es va commemorar el 25è aniversari de l'empresonament d'Abdullah Öcalan, dirigent històric del Partit dels Treballadors del Kurdistan PKK, condemnat a cadena perpètua pels delictes de ‘traïció' i ‘separatisme', i sotmès a un règim d'aïllament continu a la presó d'Imrali, a una illa del Mar de Màrmara; d'una manera que moltes organitzacions de drets humans han qualificat de ‘segrest' per part de l'Estat turc.
Amb motiu d'aquesta data va tenir lloc, per una banda, una Conferència Internacional a Brussel·les sobre la situació dels presos polítics a Turquia i la recerca de vies per aconseguir el seu alliberament i el reconeixement dels drets del poble kurd. Per l'altra, com a culminació a unes setmanes prèvies de mobilitzacions a diferents llocs d'Europa, enquadrades en la Gran Marxa per la llibertat d'Öcalan, es va dur a terme a Colònia una manifestació multitudinària amb més de 150.000 persones.
Com es va posar de manifest a la Conferència, l'aïllament gairebé absolut d'Abdullah Öcalan i el fet que faci anys que no es pot verificar el seu benestar, és un obstacle fonamental per a resoldre de manera pacífica la qüestió kurda a Turquia i poder crear així un entorn favorable per a la reconciliació. La manera inhumana i cruel en què l'Estat turc el manté pres és motiu de profunda preocupació per a tot el poble kurd, que n'està indignat, i veu la seva incomunicació com un atac directe a la pròpia nació kurda.
Per aquest motiu, les preocupacions dels kurds i dels aliats internacionals arreu del món no són només polítiques i jurídiques, sinó també humanitàries, socials i de consciència. Perquè si el dret humanitari i les institucions jurídiques i polítiques mundials poden ignorar i passar per alt el cas d'un líder nacional com Öcalan, «llavors ningú de nosaltres pot restar sa i estalvi», diuen els representants del poble kurd.
En el cas del pres Öcalan, s'han fet tota casta de gestions davant la Justícia a Turquia, així com també a la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides o al Comitè per a la prevenció de la Tortura. Totes han topat amb el mur de la impunitat absoluta del Govern i diverses institucions de la República Turca que, coneixedora de la seva importància geoestratègica i amb l'aval sense reserves de l'OTAN, menysprea qualsevol petició de clemència relacionada amb aquest cas.
A dia d'avui no es té cap notícia de la seva situació carcellera o de l'estat de salut, des del mes de juny de 2019. Ni els familiars, ni l'equip d'advocats han estat capaços d'obtenir cap tipus de resposta per part de les autoritats turques. Però el cas d'Öcalan no té ni molt menys la repercussió mediàtica que va tenir Navalny…
L'STEI Intersindical, a través de la Confederació Intersindical, forma part de la Xarxa Internacional ‘Llibertat per a Öcalan. Solució política a la Qüestió Kurda', amb l'objectiu de reunir les nombroses iniciatives a favor de la seva llibertat. Prou impunitat i tot el nostre suport al poble kurd, entre 30 i 40 milions de persones sense estat reconegut, dividit entre Turquia, l'Iraq, l'Iran i Síria, víctima de la colonització.