Amb totes les reserves, podríem establir una gradació entre culpa, ètica i llei com elements reguladors dels comportaments agressius. La culpa seria un sentiment atàvic ancorat en la condició humana com a mecanisme per contenir el mal sobre els congèneres. L'ètica correspondria a un estadi superior, en què la raó s'imposaria sobre les tendències naturals i les amenaces dels inferns. Finalment, la llei, com si desconfiàs de l'emotivitat ancestral i de la fortalesa d'una ètica basada en la bona voluntat, establiria uns codis més o menys arbitraris que imposarien el seu domini independentment del concurs del sentiment o la raó per establir l'ordre d'allò que és considerat el bé o el mal.
Doncs bé, crec que és objectiu que l'actual govern d'Israel no sent cap culpabilitat, no és receptiu a cap raó ètica, i transgredeix impunement la llei internacional quant als drets humans, individuals i col·lectius, en la seva intervenció a la Franja de Gaza.
Al seu torn, Alemanya sí se sent encara culpable pel genocidi perpetrat pels nazis, a bona part d'Europa grinyola l'ètica humanista amb declaracions sense accions, i els Estats Units es limiten a aplicar la llei de les pressions econòmiques.
Ja sabíem -tots, els jueus especialment- que la barbàrie no és incompatible amb el desenvolupament intel·lectual i artístic, la qual cosa agreuja encara més l'atrocitat.