Occident està en perill, ens alerta el President d'Argentina. Per mor del socialisme, diu. Talment ho deia Franco. Milei no pensa en la guerra freda, sinó en la socialdemocràcia, en la que hi inclou al Papa. Per a Franco, tots els demòcrates eren rojos. Milei s'alinea amb Vox (no sé amb quin sector exactament).
Si Occident vol dir «d'origen europeu», abunda en xacres brutals, imperialisme/colonialisme, guerres/massacres (n'hi ha en curs), inquisició, esclavitud, Franco-Mussolini-Hitler, règims comunistes, etc. Amb una lamentable justificació supremacista. Tanmateix, quan se parla amb admiració de la civilització occidental, se parla de cultura, i, en política, de la simbiosi entre els principis il·lustrats, la racionalitat i l'esperit científic, les llibertats. I l'Estat del benestar. I pluralitat política. El gran pacte entre liberalisme i socialisme democràtics, després de moltes batusses, amb epidosis tràgics.
Els ingredients progressistes són essencials en la recepta, dels més saludables i energètics. En tots els ismes hi ha de tot, però el millor socialisme ha estat sempre motor històric d'igualtat d'oportunitats i garant de llibertats, sense convertir-les en coartada per a l'explotació d'altri, ni permetre que comprometin el futur. Amb propostes universalitzables, ecumèniques, humanistes. A diferència del nacionalisme conservador o l'estatalisme, també el d'esquerres, jacobí, que maniobren pel profit de la pròpia comunitat, o, més i tot, del propi aparell estatal, com se veu obscenament en l'operació Catalunya: un Occident ben real, que traeix l'ideal d'Occident.
La veritable solidaritat dels pobles passa per substituir la perversa idea de sobirania per la del repartiment competencial entre institucions de magnitud territorial telescòpica.
La clau és el federalisme, precipitat natural dels principis democràtic i de subsidiarietat, des del municipi fins a organitzacions planetàries, amb comunitats cohesionades i empoderades, iguals, amb dret a l'autodeterminació. Capaç de contenir la temptació de qui té la força, d'imposar el seu propi interès, apel·lant a ideals justos, racionals, igualitaris. Això, o ens esperen dies amargs, amb lo millor d'Occident en perill.