Vatua el món quina història la d'aquest youtuber desconegut (desconegut però famosíssim...) que està explicant com ha invertit desenes de milers de dòlars en la construcció de cent pous a diversos països d'Àfrica, que permetran a moltes comunitats de Kènia, Uganda, Zimbàbue, Somàlia i Camerun disposar disposar d'aigua no contaminada i estalviar-se l'esforç de cercar-la en fonts llunyanes. I a més hi ha millorat escoles i hospitals. Deia desconegut però famós perquè aquest Jimmy Donaldson, 25 anys i de mal nom MrBeast, és un dels youtubers influents i rics del món, tot i que molts no sabíem que existia, com no sabíem que ha aconseguit aquesta fama i riquesa fent versions d'El joc del calamar, la sèrie de Netflix, o regalant diners i equipament a moltes persones i associacions dels Estats Units, o fent i divulgant xorrades com ara passar 50 hores enterrat o 30 dies sense menjar, tot davant les càmeres i per aconseguir audiències milionàries, però al mateix temps dedicant molt del diner que obté a donacions com la que permeté operar de cataractes a 1.000 persones que no podien pagar-s'ho.
Ell mateix és l'espectacle, un espectacle, repetim-ho, que fa compatible tenir 165 milions de subscriptors al seu canal de YouTube i més de 450 milions de visualitzacions diàries amb el fet de ser desconegut per bona part dels humans: un signe dels temps presents. Tot i que no hi ha manera de verificar per complet aquestes gestes i aquestes xifres, Forbes li certifica una fortuna de 54 milions de dòlars i ser l'estrella que més guanys tragué a la plataforma el 2022, o sigui que tampoc no és del tot fals, i ja sabem que aquesta convivència entre seguretat i incertesa és un altre signe del present. El que és segur és que en aquests temps de predomini de la ideologia d'esperar-ho tot de l'estat, que tot ho atorga a l'estat i tot ho rapinya de l'estat, un exemple així és incontestable. És com si predicàs en directe i en poques paraules: a veure, tots aquests capdefava que perdeu el temps fent ballets a la xarxa, per què no dedicau uns minuts a ajudar els altres?, i tots aquests magnats que buidau les arques públiques amb negociets obscurs, per què no afluixau i esbrinau usos més justs pels diners públics?