Les veus que alerten sobre les conseqüències que comporta fiar-ho tot a les xarxes socials augmenta i el pensament crític és cada cop més desconfiat respecte al futur del present. Afortunadament, el sentit comú està guanyant terreny i augmenta el nombre de profetes que denuncien estats lamentables per a la societat virtual. Tanmateix, allò que està succeint a l'empara de les xarxes no és, sinó, un signe d'una societat malalta, amb unes estadístiques lamentables de ciutadans frustrats, però actius. Allò que ja està consolidat com intel·ligència artificial se sap que en realitat ni és raonament ni tan artificial com se suposa. De la mateixa manera que les xarxes es defineixen descaradament com un mercat destinat a captar consumidors fàcils, víctimes voluntàries al servei de la imbecil·litat. Algun dia es valorarà tot allò que hauran aportat les xarxes al progrés de la humanitat, però també s'haurà de ponderar la quantitat de dagnificats i de malalts mentals que deixarà en la voravia de la història. Un avenç de tot plegat el tenim a la vista, sense fer massa esforç. És suficient analitzar el ressò de qualsevol opinió, notícia o publicació que apareix en el món virtual, en qualsevol de les seves ofertes i plataformes. L'observador ben aviat se n'adona que la propagació de la frustració és semblant a la ona de calor que sofreix aquesta part del planeta que habitam, i es continua imaginant un futur que funcionarà amb tantes raons absolutes com habitants té el planeta. És més, allò que aquests individus frustrats consideren més provocatiu és trobar-se éssers humans idealistes, disposats a fer de la seva vida una alternativa a tanta botxó i tanta violència.
Bona part d'aquesta actitud fòbica es fonamenta en una visió desafortunada de la vida moderna, una idea relacionada amb la llibertat entesa com a producte que cotitza bé en els mercats financers actuals. En bona part és una llibertat individualista, sense respecte i sense aquella sensibilitat bàsica que passa per evitar fer sofrir els altres. Continuant amb el concepte d'igualtat s'observa que es mou en l'òrbita del neoliberalisme, per bé que hi ha un gruix significatiu, no majoritari encara, que persisteix imaginant un món igualitari des de la diversitat. Allò que certament no cotitza en els mercats és el sentit profund de la fraternitat. Se veu més aviat com una qüestió ja casposa, entès com un component del passat, prescindible, potser perquè no s'acaba d'entendre que allò que ens fa humans és la capacitat de fraternitzar, relacionar-nos, escoltar, tolerar i sentir-nos feliços amb l'èxit dels altres.