Mallorca, 1977. Jo tenia 9 anys i cursava EGB a Llevant. Un dels gags del ‘maestro' era passejar per l'aula i acostar-se a un dels meus companys que, en veure'l venir, no podia evitar ajupir-se arran del pupitre mentre, nerviós, es cobria el cap amb les mans. Tants eren els cosclois que havia rebut. Aquesta reacció pavloviana era motiu de befa per part del ‘maestro': «Qué te pasa, Guillermo? De qué tienes miedo?». I la resta rèiem, fins i tot l'afectat. Faltaven anys per parlar d'assetjament.
Mallorca, 2023. Les notícies sobre l'emergència climàtica són tan de pel·lícula de ciència-ficció que Hollywood ja ho va dur a la pantalla a The day after tomorrow (2004): el desgel dels pols està rebaixant el grau de salinitat dels oceans provocant el col·lapse dels corrents que temperen el clima. A partir de 2025, això podria provocar una petita glaciació al Nord d'Europa.
Mentrestant, la temperatura global mitjana ha superat per primer pic els 17° i l'ONU ja diu que hem entrat en l'era de l'ebullició global. A la conca mediterrània, els incendis i els rècords de calor com el de Llubí (44,9°) no aturen alhora que milers de pins moren per la que va fer l'any passat. A Phoenix, Arizona, fins i tot fineixen els cactus perquè prest farà un mes que superen els 43° cada dia. Allà les empreses s'enfonsen perquè la gent no s'atreveix a sortir i alguns dels que ho fan acaben a urgències amb cremades perquè l'asfalt està a més de 60°.
Per moltes pardalades que amolli Vox o que Prohens hagi matat la conselleria de Medi Ambient, a Balears viurem una situació similar d'aquí a no gaire. Es pensen que el planeta és un parc d'atraccions igual que els multimilionaris que van a l'espai o Elon Musk que fa vols amb avió privat de 13 minuts. Però el túnel de terror d'aquest parc és de veres. Els cosclois han començat i cada pic seran més freqüents i més violents. Tots serem una mica responsables, però els culpables morals tendran nom i llinatges.
Avui ja podem constatar que el compte enrere pel col·lapse de la indústria turística insular ha començat. Només ens queda acotar-nos damunt del pupitre, tapar-nos el cap amb les mans, assistir al proper closcoi i pregar perquè no sigui el definitiu.