Si hom es deixa seduir pel to de certs debats i per l'ambient de malestar que generen ben aviat queda posseït pel pessimisme i entra a formar part dels col·lectius d'irritats amb el món i en la condició humana. Afortunadament, els resultats electorals i l'actitud de la majoria de la ciutadania recondueix la situació cap a horitzons i perspectives més esperançadores. Contemplant la realitat des d'aquesta perspectiva tornes a pensar la societat en clau republicana, és a dir basada en la igualtat, la fraternitat i la llibertat, i en clau creient, dinàmiques que en definitiva ens adrecen al paradís que perseguim i que mai no ens cansam de somiar.
Tanmateix, si no ens quedam reclosos dins el nostre infern personal, allò que alguns denominen individualisme, ben aviat ens adonam de l'existència de col·lectius que tenen la funció de ser oasis, llocs que rompen les etiquetes per esdevenir signes i referències dels valors més essencials de l'existència humana. Quan aquests oasis són aparentment fràgils i humils, encara cobren un major interès. És el cas d'Algaida Solidari, una obra amb la qual s'identifica tot un poble i que representa la grandesa de les coses petites, la capacitat transformadora dels petits gestos de solidaritat quan aquests es multipliquen, com la paràbola dels pans i els peixos de l'Evangeli. Quan una entitat d'aquesta naturalesa compleix vint-i-cinc anys i convida a fer un viatge imaginari per revisitar tot allò que s'ha fet i es contempla el mapa de tots aquells amb els quals s'ha compartit és quan ens adonam de la rellevància de la generositat. Aquesta és la sensació que experimentaren els centenars d'assistents a l'acte de commemoració d'Algaida Solidari, el passat 14 de juliol.
Des del 1998 ençà, Algaida Solidari no és una organització qualsevol ni desenvolupa projectes cridaners. Ha crescut sense deixar de ser una eina destinada a fer xarxa amb els que creuen de veritat en fer teixit. Durant aquests anys s'ha fet present a Huamachuco, Níger, Burundi, Xile, Lima, Ciudad Antigua, Tànger, Ruanda, Tanzània, Turquia i Ucraïna en la majoria dels casos amb algaidins i entitats que mantenen compromisos de llarga durada en aquests països. Però també col·labora amb Gaspar Hauser, Asnimo, Aldaba, Zaqueo o la Fundació Monti-sion. Hom sent una gran admiració davant una obra sublim, feta de petits gestos, on es conjuga el lideratge i el treball d'un grup amb una gran capacitat de treball i amb capacitat de convocatòria. Al mateix temps, me sent afortunat de poder fer part d'una comunitat en la qual hi destaca un feix de gent activa i virtuosa.