Mai una incertesa havia resultat tan tranquil·litzadora: la incertesa d'una difícil majoria de govern amb l'amenaça d'una repetició electoral, i la tranquil·litat, almenys momentània, d'haver-se evitat que la ultradreta prengui quotes rellevants de poder institucional.
Dins aquesta incertesa tranquil·litzadora s'inscriu l'elecció de Vicenç Vidal com a diputat. Hi ha incertesa perquè és una única veu per defensar específicament els interessos ambientals, culturals i financers de les nostres Illes, i també perquè ha estat aconseguida sota una marca heterogènia d'àmbit estatal. Tot i així, és tranquil·litzador veure que, a la fi, haurà estat possible dur a Madrid la veu i el vot d'una terra que, fins ara, i en sentit estricte, mai no havia estat genuïnament representada ni defensada decididament al marge dels interessos dels partits estatals.
Després d'haver aturar els peus a Vox i a la part boxant del Partit Popular, tota incertesa és un bàlsam. Però les treves no se celebrem, es gaudeixen en la tranquil·litat que suposa haver superat un primer embat, però cal estar-hi molt atent per tal d'evitar noves escomeses contra els drets ja assolits i els que encara ens queden per assolir, a les Illes com a entitat, és clar, però sobretot al conjunt d'una ciutadania autònoma, no manipulada.