Dia 7 de juliol, Llotja de Palma i presa de possessió de la nova presidenta de les nostres illes. Lloc patrimonial, emblemàtic i simbòlic d'una pretèrita època esplendorosa del nostre antic Regne de Mallorques. La sala és plena a vessar, talment com acostumen a ser les celebracions de les victòries amb els propis de sempre, els externs que aviat deixaran de ser-ho i d'aquells futurs conversos que esperaven que arribés el moment per prendre tallada. Entre tot l'enrenou, gestos i rialles... una mà embenada. I no una qualsevol ni de qualsevol persona. És la mà dreta, sí la dreta: la bona, la que toca, la que no falla mai. O sí. I és la de la presidenta.
Nedar i guardar la roba, al mateix temps, però. Aquesta serà la tònica de l'actual legislatura que, per molta majoria absoluta que hi hagi entre els populars i els socis de la mà dreta, serà una legislatura llarga i segurament accidentada, i no només pel govern, també per la oposició. Com casa aquesta voluntat centrista de l'actual govern amb aquests piròmans que tenen per socis? Retornar competències (president del Parlament Le Senne); negar el canvi climàtic mentre gestiones Medi Ambient (vicepresident del Consell de Mallorca Bestard); acusar a Prohens de catalanista (Conseller menorquí d'Educació i Cultura, Joan Pons). Vaja, per llogar-hi cadiretes... perquè les haurem de menester!
A tot això, resultà ben curiós el discurs de la senyora Prohens: compensem la insularitat, l'actual finançament és insuficient... Tot ben bo de dir si qui ocupa Moncloa no és del teu partit. Si a final de mes Feijóo arriba a la Moncloa ja tendrem un intercanvi –net i net- de papers de la presidenta Prohens amb la seva predecessora l'expresidenta Armengol. I qui eleccions passa, problemes empeny. De tot això seguirem amb els principals problemes estructurals en marxa: mal finançament, sobrepoblació, falta d'inversions, encariment del transport i, per tant, del nivell de vida. Això sí, aquests quatre anys tot això seguirà amb una diferència: el govern s'haurà d'aplegar a uns socis que volen que les Illes Balears perdin poder de decisió retornant l'eina més preuada que tenim per a resoldre els problemes més propers al ciutadà: el nostre autogovern. A tot això hi haurem d'afegir la negació a criteris de sostenibilitat, necessaris per a protegir el nostre vulnerable entorn, i el rebuig a la nostra essència històrica i cultural, a poder viure normalment com a mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers. I evidentment tot dictat des de Madrid per mà i obra dels del diccionari.
El futur de les següents generacions d'aquestes illes està en joc si es promouen relats que van en contra de resoldre els nostres problemes des de Balears. Bastaria posar d'exemple que abans –talment com volen els socis de la presidenta Prohens– per fer un hospital a qualsevol indret de la nostra geografia es decidia des de Madrid. I qui diu un hospital, diu un institut, una residència o una carretera. De veritat, amb tot el que pagam i necessitam, hem de deixar-nos humiliar per una estupidesa com aquesta?
La simbologia sempre ha format part de la imatge del poder: la decadència, l'expansió, els canvis... I potser més enllà d'aquest accident domèstic –ja em perdonaran els més fins de pell i els deutors a la presidenta– hi hagi una certa simbologia, una metàfora o potser una profecia. Esperem que no sigui així. Però amb aquests companys de viatge només podem quedar cremats tot quan som. Jugar amb foc té això.