Ja em sap greu repetir-me, i això que tinc l'excusa que és la realitat, que és repeteix, perquè alguns la fan repetitiva... Ho dic pels vaivens d'aquestes setmanes sobre l'organització del Mundial de futbol del 2030, que sense dir res més són una notícia positiva, perquè després d'haver-lo concedit l'any passat a Qatar la FIFA no podria caure més baix tret que el duguessin a l'Aràbia Saudita en candidatura conjunta, com és moda, amb Rússia. Sense descartar l'opció, perquè la FIFA és un càrtel de gàngsters (els qui trobin exagerada l'expressió poden mirar-se el llibre sobre el tema del periodista alemany Thomas Kistner) que senyoreja els estats acollint-ne els líders a canvi de generosos i inigualables avantatges fiscals, l'any pròxim es decidirà si fer-ho al con sud-americà (entre Argentina, Xile, Uruguai i Paraguai, sempre que l'Argentina no hagi fet la fallida definitiva) o al tronat escenari que ofereixen els regnes d'Espanya i del Marroc i el plàcid racó de Portugal (el que havia insinuat de l'Aràbia negra no és cap fantasia, perquè fins fa quatre dies encara es parlava d'una candidatura que aplegaria aquest clot amb Egipte i Grècia), així que atents a la voràgine d'influències i amenaces que s'estendrà els pròxims mesos.
La cosa és que sense que s'hagin explicat poc ni gaire els motius (que per descomptat no es coneixeran mai, perquè ja sabem que els afers regats amb diners públics gaudeixen de la màxima opacitat), a la candidatura diguem-ne gibraltarenya s'hi ha unit Ucraïna, i naturalment tothom ha entès que la invitació als de Kíev només s'explica per la invasió i guerra que pateixen, que no deixen de ser formes (grolleres, és clar) de política. Tampoc no es coneix si als ucraïnesos, que tenen molts d'altres mals de cap, els ha agradat la invitació, ni per descomptat quina situació viurà aquest país d'aquí set anys (podria tornar a ser part de Rússia, fent realitat la fantasia que s'hi jugàs un Mundial al país de Putin). De moment, un grup d'eurodiputats ja han exigit a la FIFA que si el Mundial-2030 s'organitza en aquesta banda de l'Atlàntic no es juguin partits al Sàhara occidental ocupat pel Marroc. Més política i futbol mesclats, forçosament i crua.