Si aquesta història fos una obra de teatre, aniria més o manco d'aquesta manera. En el primer acte, grups ultradretans darrerament amanits de trumpisme (el relat transcorre als Estats Units, però és igualment versemblant a Kabul o Valladolid) promouen la censura de llibres a biblioteques i escoles, amb la intenció de protegir la moral conservadora. Al darrere hi ha una aparença liberal que no dissimula l'intervencionisme ferotge que practiquen, tant en economia com en allò que afecta les parts íntimes dels cossos humans. La cosa acaba, per exemple a Utah, en comitès de districte, formats per governants, pares i mares d'alumnes i funcionaris municipals, que expurguen les biblioteques i emeten llistes de llibres (i fins i tot de mots) que queden prohibits a les escoles. Al mateix temps, sorgeixen clubs de lectura i grups de joves, gairebé clandestins, que fomenten justament la lectura d'aquests llibres prohibits, i que agraeixen ser alliberats del difícil moment que suposa, sovint, la tria dels llibres a llegir. En el segon acte, que també transcorre a Utah, un d'aquests comitès, fent un gir imprevist en el guió, decreta prohibir la Bíblia a les aules del districte de Davis, perquè aplicant-hi la llei vigent el consideren un llibre vulgar i violent no exempt d'homofòbia i d'apunts discriminatoris, que pot causar por als nins i conté escenes que freguen la pornografia.
En el tercer acte, un grup de dirigents ultraconservadors, acompanyats d'un centenar de pares i mares, assalten el Parlament d'aquest estat, protestant violentament (potser per influència d'aquest llibre sagrat) per la decisió d'aquest districte escolar de retirar la Bíblia de les biblioteques de les aules de primària i secundària en una decisió explicada perquè «els funcionaris del districte tracten tots els llibres de la mateixa manera». I fins aquí, de moment. Les discussions continuen voltant si la Bíblia, que mescla un munt de personatges fantàstics amb d'altres vagament històrics, és un llibre vulgar, bàrbar, groller, indelicat o escabrós o què, «suggeridor d'artificioses explicacions per fer veure que no diu allò que vol dir», com avisà J. S. Bullion. I Umberto Eco s'ho deu estar passant bomba.