Algú votà diumenge pensant en la sequera, o el canvi climàtic? Pocs, dirà el lector, a part que no coneixem els motius pels quals vota la gent, perquè són, començant per la decisió de votar o abstenir-se'n, un misteri emparat legalment. Però a cada eleccions torna aquesta curiositat, i satisfer-la seria revelador i enfortiria la democràcia: per què vota la gent, quin motiu principal empeny cada vot? Els sistemes electorals són invariables i inamovibles, aliens al canvi del món, i sabem que morirem votant en paper i sense innovacions en el mecanisme, però podem somniar en un petit requadre en les paperetes que explicàs, anònimament i voluntària i sense implicacions en el resultat, per descomptat, els motius del votant, permetent marcar una entre diverses opcions: «Per què vota vostè...?». (Segur que hi ha més informació i més estudis disponibles del contrari: per què molta gent s'absté o vota nul o partits repetidament implicats en casos de corrupció).
L'opció és improbable, i no funcionaria, però s'ha estudiat. Des que A. Campbell, P. Converse, W. Miller i D. Stokes publicaren el 1960 El votant nord-americà sabem que la gent vota per inèrcia social (sinònim de l'educació i els costums assumits), l'interès i la utilitat estimats del vot, el deure, el partidisme... Més enllà, molts estudis han anat confirmant (perquè no és cap sorpresa, no siguem ingenus) que molta gent vota bàsicament contra alguna opció concreta, entre les possibles, i no tant a favor d'una altra. Com que els sistemes electorals no permeten el vot negatiu, l'elecció que voldria restar vots a una opció en lloc de sumar-los com fem habitualment, no podrem confirmar mai quants vots són impulsats més contra algú que a favor del que diu la papereta. John G. Geer explicà, a En defensa de la negativitat, que sovint responem més intensament a les amenaces i els perills, i que tendim a creure que els atacs personals revelen informació més autèntica, però es limità a les eleccions als Estats Units i per això aquí ens hem de demanar contra què vota molta gent: contra la imatge que s'ha fet dels adversaris?, contra tota alternativa al centralisme més furibund?, contra un ensenyament que permeti pensar lliurement a tothom?