Estic cansat d'ideologia; necessit la poesia. Jo vaig néixer al món de la cultura a les classes de literatura, no m'agradaria anar-me d'aquest món, enfebrat d'ideologia. Quina és la gran diferència entre poesia i ideologia? Que la primera és bella i la segona, avorrida? Sí és cert, però no és aquesta. Que la primera infla les paraules i la segona les precisa? Sí, però no és aquesta. La gran diferència és la següent: en la ideologia tot està fet i tancat, previst i inventat; un ideòleg no permet que res es toqui, no deixa marge a cap alternativa; una ideologia és un búnquer. La literatura –el teatre i la poesia, sobretot– posseeix multitud de modalitats, manté les portes obertes a la inspiració i la sorpresa.
Ja havia jo lluitat batalla semblant en un altre terreny: vaig quedar fart del moralisme de mirada estreta que prescrivia punt per punt el que cada home havia de fer a cada instant, i ara em procur la contemplació assossegada de l'Infinit. Ara jo lluit contra la política actual, tan fonamentada en idees pobres i, per això mateix, prepotents; la seva arrogància no és filla de l'altura de mires, sinó de l'estretor de perspectives. Per això no es recolza en arguments, sinó en insults i ofenses als de l'altre bàndol. És el que tenim, i no és cosa bona.