Feia temps que no sentíem parlar dels chemtrails, però ha tornat amb força, la tonterieta. Han tornat les fotos dels deixants de condensació (aquest n'és el nom correcte, del fenomen, com l'abreujat «chemical trail») dibuixats al cel com rastre dels avions, depenent de les condicions atmosfèriques. Si l'aire és molt fred, el vapor d'aigua calent i humit que surt dels motors pot formar petits cristalls de gel i roman visible una estona, i si l'atmosfera és seca el rastre es dissipa ràpidament. No hi ha cap misteri, però els afeccionats a les conspiracions indemostrables hi han vist de tot, en aquests reguerons fugissers: fumigació de productes que ens fan més susceptibles a algunes malalties, o al contrari un mètode de vacunació universal i obligatori de fet (o ambdues explicacions a la vegada, perquè la patafísica idolatra les contradiccions), i sistemes per provocar la pluja (que, sincerament, no funcionen gaire, ni aquí ni a la Xina popular), o ruixades de microtòxics per debilitar-nos o per accelerar o retardar el canvi climàtic i parides similars. Tot descartat en quatre minuts pels que en saben, del tema, però igualment acollit pels conspiranoics.
Suposem que algun organisme o institució carrega els avions (i el mecanisme no ha de ser senzill, com no ha de ser-ho la tasca d'ocultar-ho a tot el personal que envolta i vigila contínuament els avions mentre són a terra, als aeroports) amb productes amb obscures intencions. Si ja és difícil assumir-ho, molt més ho és acceptar que aquesta fumigació reiterada respon a objectius tan diversos. ¿Què passa, que diverses colles criminals es reparteixen els vols i cadascuna esquitxa amb el producte selecte i adient per assolir els seus objectius? Podria ser, perquè és tan fàcil o difícil demostrar això com el contrari o qualsevol altra teoria, inclosa la que defensa que els avions reparteixen alguna metzina que afavoreix el vot progressista. I sembla absurd (i ho és), però hi ha gent que ho creu. O sigui que ja sabem perquè cada dia hi ha més ultradretans (perquè l'alternativa contrària és tan absurda, i tan creïble, com l'anterior), i també més monàrquics, més vegans, més afeccionats al circ i més devots de Vigo Mortensen.