egons els diferents sondejos, publicats i no publicats, sembla que el Pi té molts números per convertir-se en la frontissa que decideixi el futur Govern balear. I això que partits com el Pi, o Més, sempre solen estar infravalorats a les enquestes perquè, en bona mesura, depenen de l'estirada de les seves llistes municipals a localitats petites i mitjanes on el factor humà és decisiu. Si se confirmen aquestes expectatives, ens trobarem davant d'un escenari nou. La configuració de majories tendria el seu ancoratge en el centrisme balear, cosa que redefiniria la política de blocs com s'ha plantejat aquests darrers anys.
Els projectes polítics que cerquen la centralitat, per garantir la seva permanència, necessiten oferir coherència ideològica i una actitud de responsabilitat en l'exercici del govern. Un pacte que suposi una simple subhasta de càrrecs i interessos no té sentit avui dia. La configuració d'un Govern plural ha de tenir les línies vermelles precisament en això: La idea de consens en referència als grans temes estructurals. L'impuls d'un model econòmic que tendeixi a la diversificació i defensa dels petits productors autòctons. Un compromís social que garanteixi el benestar de la ciutadania sense caure en la demagògia. Un pacte de país que salvaguardi la identitat cultural i lingüística; així com un avenç en l'autogovern que culmini el ple desenvolupament competencial i el seu correcte finançament. Però, sobretot, la garantia que allò pactat s'executarà amb lleialtat i polítiques concretes i avaluables.
Balears, amb el seu esforç fiscal, genera una riquesa per a les arques de l'Estat que no es veu reflectida en la correcta dotació dels serveis i les inversions que les Illes necessiten. Per a el Pi, com bé ha manifestat, compensar aquesta situació d'injustícia, que minva la nostra qualitat de vida, ha de ser una prioritat que comprometi els partits estatals i no tant sols les seves sucursals territorials. Contractar més metges i mestres, millorar el transport, ajudar les petites empreses o ser solidari amb els sectors més desafavorits costa diners. Uns diners que ja pagam els ciutadans de Balears però que no redunden en benefici de les prestacions del Govern autonòmic, els consells insulars o els ajuntaments illencs.