Més sobre catalanofòbia, andalusofòbia...

A l'article de la setmana passada, hi deia que la catalanofòbia a Espanya sempre acaba convergint amb l'extrema dreta per molt que sorgeixi de l'esquerra; també hi intentava explicar que l'espanyolitat menysprea l'andalusitat però que la incorpora (folkloritzada) mentre que, a la catalanitat, la menysprea i la vol destruir, i més o menys també hi apuntava que l'andalusisme, com es va veure amb la polèmica pel gag de la Virgen del Rocío de TV3, pot ser una forma d'espanyolisme. O si més no pot ser-ne una crossa, quan és usat i deformat pel xarneguisme. M'explic: quan es reivindica des de Catalunya, l'andalusisme –mimetitzat amb el xarneguisme– en alguns casos pot ser la manera que tenen alguns de reivindicar eufemísticament certa espanyolitat. Com que saben que la reivindicació desacomplexada de l'espanyolitat a Catalunya és cosa sobretot de la dreta reaccionària i l'extrema dreta, els progressistes espanyols de Catalunya fa dècades es varen inventar el xarneguisme per poder ser espanyols sense contemplacions. I la jugada els ha funcionat. Fins al punt que han contribuït a naturalitzar mentides flagrants. Per exemple, que els nouvinguts –andalusos, murcians– aixecaren Catalunya mentre eren maltractats pels catalans. Cada vegada que, també aplicat a les Balears, qualcú diu això, en especial quan qui ho diu és molt d'esquerres, representa un menyspreu repugnant –tan etnicista com classista– cap a tots els homes i dones, catalans i mallorquins de soca-rel, que durant segles s'esllomaren per tirar endavant les seves vides i per alimentar les seves famílies. I és que aquesta és una altra. Sovint es diu que l'andalusofòbia té un component classista però, en canvi, la catalanofòbia, no. Perdona? Vols res més classista que atribuir uns privilegis i un poder –els catalans són tots burgesos– a tota una comunitat etnocultural? En aquest sentit, és bastant significatiu fer una ullada als perfils de Twitter d'alguns representants d'Adelante Andalucía: la majoria d'invectives són contra la burgesia catalana explotadora, no contra el Madrid de les elits extractives i ni tan sols contra els cacics i els señoritos de la seva terra. És a dir, els prejudicis ètnics –o etnoculturals, si volem usar un terme menys agressivament connotat– passen per davant de la consciència de classe i l'ideari progressista. Ja ho deia: significatiu.