Diumenge que ve és Sant Jordi, la Festa del Llibre. Potser aquesta realitat o, si més no, el seu concepte, pugui resultar una mica paradoxal. El llibre, que és un producte normalment elaborat en la més estricta intimitat –per no dir soledat– i que també normalment és ‘consumit' en el silenci interior, resulta que aquest dia es declara en festa, surt dels seus claustres i, no només pren el carrer, sinó que és ell que l'acoloreix i l'anima. La intimitat feta festa.
Amb tot, convé distingir una vegada més entre allò que és un llibre i el que és la literatura. També entre la literatura i l'escriptura comercial. El 9 d'abril, en aquest mateix diari, Lluís Maicas publicava un comentari titulat ‘Sant Jordi' (us el recoman). Allà venia a contar com, més sovint del que sembla, la soledat de l'autor literari no desapareix enmig de la festa.
El llibre té un gran dia que llibreters, lectors, passejants, topadissos, i autors mediàtics, reconsagrats i solitaris, tots celebram de pinte en ample. Tanmateix, la literatura, l'autèntica literatura, convoca a festa, no una jornada, sinó tots els dies de l'any. Un festa menys manifesta, però més sentida. Jo, que ja vaig al Sant Jordi amb els llibres comprats, faré com Miquel Cardell que segons diu en els seus Esborranys de la crònica: «En un bon dia de Sant Jordi / m'he comprat unes sabates».