Pere d'Alcàntara Peña escriví el 1886 el poemet deliciós ‘El pi del marquès de la Mamerra', la història d'un pi caigut al mig del camí que a tot el poble dificultava el pas i ningú gosava retirar-lo perquè era del senyor marquès. Tal personatge, el 2023, s'anomenaria marquès del Políticamentcorrecte.
Una investigadora filòloga afirma que els dos veritables pares de la gramàtica de la llengua són Alcover i Fabra. Catalunya té dedicada una universitat a Fabra i Balears no té dedicada la seva a Alcover. A la península es rebatejà un aeroport; aquí es suggerí nomenar al nostre, per la seva trajectòria internacional, Ramon Llull. L'institut DYM constata que el 87,6 % dels espanyols enquestats demana que la lacra de la pederàstia s'investigui en tots els àmbits socials. L'informatiu anuncia l'inici del Ramadan i calla el de la Quaresma. I quan els dic que em donin explicacions, responen: «És que Fabra no és clergue i Llull, sí», «és que Adolfo Suárez no és frare i Llull, sí», «és que el 5,8 % opina que només s'han d'investigar els de l'àmbit eclesiàstic», «és que som informadors laics neutrals, i la quaresma fa referència a una religió particular».
I davant de tals explicacions, un no té més remei que concloure com conclou el poema: «Si així li convé al senyor marquès / fe't comptes que no he dit res!».