Robar a la teva comunitat, al teu poble o a casa teva és robar-te a tu mateix. Això només ho fan els idiotes i els malparits. Els reis i alguns papes. Qui ha de donar llum, dona fum. Se sap des de fa segles. Però en algun moment de les nostres vides coneixem aquestes males arts fetes per criminals que ens afecten a tots nosaltres. És quan ens adonem en carn viva del gran patiment que provoquen a la població i al món sencer. Declarar una guerra i dur-la a efecte és un dels crims més horribles que pot fer un home. El segle XX va ser molt prolífic en aquest aspecte. Però el segle XXI tampoc ha començat gaire bé.
No totes les guerres, infortunadament, no son guerres de sang. Algunes son d'infàmies i violacions. Altres son guerres legals, les pitjors de totes. Com poden existir les guerres legals? Poden existir perquè hi ha lleis il·legítimes, i delictives, aprovades pels parlaments i els governs. Les tenim a casa. Un amiguet meu d'infantesa, en Xim, robava les sobrassades de sa mare i després les repartia entre tota la seva colla de jocs de carrer. Algú l'avisà que allò era un robatori, però en Xim es va justificar dient que ell portava aquelles sobrassades de casa seva. Que eren seves. Que el que estava fent era legal, perquè eren de tota la família. Quan sa mare es donà compte del que estava fent el seu fill el va obligar a menjar sobrassades fins el dia de la Primera Comunió. En Xim no va tornar a menjar sobrassada en tota la seva vida. Ara, tant la mare com el fill son morts i tot està perdonat.
Però ningú sap qui perdonarà Stalin, Hitler, Mussolini, Francisco Franco i els seus còmplices. Ells també pensaven que estaven fent una cosa legal matant a tanta gent. El mateix deu pensar ara Vladímir Putin. El que ells no sabien ni saben és que s'estaven robant a ells mateixos la seva dignitat, la seva condició d'humana, la seva majestat i el seu dret a una vida posterior que els absoldria de tots els seus crims. Autorrobatori majúscul. Infracció suprema.