No són bromes. Quan jo vaig al metge vull que m'entengui. També jo vull entendre'l a ell. I això no passa sempre a Mallorca. En aquesta Mallorca turística que rebenta durant tot l'any d'alegria i de diners. El metge no m'entén. I no és que jo no parli la llengua pròpia de l'illa, el mallorquí de Catalunya. Dic mallorquí de Catalunya perquè hi ha gent a la qual molesta que digui català de Mallorca. Dient mallorquí de Catalunya m'entenen a tot arreu menys a Espanya. A Barcelona m'entenen. A València m'entenen. A Andorra m'entenen. A Madrid, no. A la Seguretat Social, tampoc.
Però jo només busco salut. Res més. I resulta impossible donar-me salut si no saben què significa la paraula salut. Tampoc saben què significa ull de poll, ni pedres als ronyons ni colloneres inflades. Al País Valencià, la seva Generalitat, és a dir, el seu Govern, ha contractat metges de fora que no coneixen el català ni tenen cap interès en conèixer-lo. No tot es perd per allà mateix. Si no tenim la Seguretat Social que ens pertoca ni els metges competents que ens calen, és perquè la nostra salut ens importa un rave. És una gran desgràcia aquesta, però així som els mallorquins i així són els nostres governants.
És molt difícil que un home que no parla la teva llengua pugui proporcionar-te salut, i encara és més difícil si els homes que governen altres homes no estimen la seva ànima ni la seva llengua pròpia puguin fer feliç un poble. Només estimen el que volen: el turisme i tot allò que l'envolta. Només subvencionen els hotelers, els restauradors, les immobiliàries, les constructores, les empreses de viatges, les autopistes i totes aquelles iniciatives que edifiquen una monstruositat d'éssers humans en castellà i amb odi. Sense cap emoció ni cordialitat amb la tradició, el patrimoni, el paisatge, la història, la llengua ni la cultura. Per tot plegat són còmplices de la nostra pobresa política, cultural, social i econòmica. En definitiva, de la nostra salut humana.