Ens ho deien i molts no ho creien. No només les cunetes i els cementeris eren plens de cadàvers. També els camps interiors de l'illa estaven sembrats de fosses comunes. Què feren els nostres avantpassats fa poc menys d'un segle? Eren encara més salvatges que nosaltres. És possible?
Amb la troballa de n'Aurora Picornell i les Roges del Molinar s'ha cobert una fita que feia estona s'estava cercant. Així i tot, encara hi ha mallorquins que no s'ho volen creure, que prefereixen pensar que no n'hi ha per tant. Pretenen posar més silenci i més terra sobre els cadàvers. Els que hem viscut històries sobre la Guerra Civil ja sabíem que totes aquestes morts violentes havien tingut lloc a la nostra illa. Fa pocs anys vaig escriure una obra de teatre basada en fets verídics sobre dues dones republicanes del meu poble que foren perseguides per la seva ideologia. Una d'elles, exiliada a França amb el seu home durant més de 40 anys, fins que moriren tots dos a l'exili, on hi han quedat enterrats per sempre. Ella, a més, amb un germà seu assassinat a Palma el 1937 a Son Tril·lo. L'altra republicana, de la meva família, tancada durant sis anys i mig a Can Sales, mentre el seu home malvivia de quatre feinetes artesanals mal pagades. També amb amics i familiars desapareguts durant la guerra. Son només dos exemples viscuts, però a mesura que passa el temps es van descobrint més i més casos d'odi i de violència gratuïta.
De manera que es confirma que Mallorca és terra de cadàvers, terra d'odi i terra de violència. Els mallorquins i les mallorquines, com es veu, també som humans, com ho son a tot arreu, com comprovem ara mateix a Rússia, a Ucraïna, al Iemen i a tants altres indrets del món. El món és un cementeri de vius i de morts. On és la nostra virtuosa civilització? Quan va ser que els homes perdérem la consciència amb la qual nasquérem? Cal recuperar-la el més aviat possible i reconquerir la pau i la consciència que ens era natural i ho ha de ser seguint sent. Que n'Aurora Picornell ens ajudi.